Amb una n’hi ha prou
A l’equador del sempre anhelat mes d’agost, aquest 2017 ens regala grans titulars per amenitzar les hores de platja i evadir-te, ni que siguin 20 minuts, de la família.
Curiosament, almenys fins avui dia, el protagonista no està sent “el procés”, però la tensió segueix fixada a la capital de la Nova República.
Barcelona és sempre notícia, però aquest estiu, l’estiu de les noces d’argent dels flamants Jocs Olímpics del 92, les quilomètriques cues de l’Aeroport del Prat i l’activisme borroka, com l’anomenen alguns, són els autèntics protagonistes de la ciutat Comtal.
Evitaré pronunciar-me respecte a aquests dos “conflictes” que viu la ciutat aquestes setmanes. Primer perquè sempre cal ser prudent davant un enfrontament laboral i les demandes dels treballadors, i quan aquestes coses passen, cal recordar que va costar molt conquerir el dret a vaga per defensar els interessos de la classe treballadora. Segon, perquè crec que s’han magnificat, de manera descaradament intencionada, unes bretolades, per cert, de molt mal gust, per protestar contra un turisme concret i algunes derivades d’aquest, a Barcelona.
El que sí que diré i sense por a equivocar-me és que el turista no té culpa de res. Hem viscut dies de caos a les instal·lacions del Prat, més de 10.000 passatgers han perdut els seus vols, hores i hores de cues, nervis i tensió, i tot plegat sense pensar en els forts perjudicis que es deriven de tot plegat. Dues setmanes on els treballadors de seguretat de l’aeroport han reivindicat uns “suposats drets”, mentre encara ningú ha sentit obrir la boca al president d’AENA. Això sí, l’únic que de moment l’ha obert és el número dos de Fomento, Julio Gómez Pomar, per censurar els passatgers, que segons ell acudeixen a l’aeroport hores abans de la sortida només per emprenyar. Mentrestant, és el nostre govern qui intercedeix i qui treballa per acostar posicions.
Per altra banda, són molts els qui legítimament qüestionen el model turístic de Barcelona. Alguns fins i tot proposen posar els béns turístics en mans de la ciutadania en un procés que inclou posar el sector turístic en mans de l’Ajuntament de la capital catalana, per evitar l’afluència de turistes estrangers amb actituds clarament incíviques com sexe en l’espai públic, augment de les deixalles, miccions en ple carrer o especulació immobiliària.
En definitiva, uns i altres poden o no estar carregats de raons. Això sí, res justifica que s’assalti un bus turístic i que 10.000 persones perdin el seu vol.
Barcelona ha de ser notícia, al món, perquè és la capital d’un futur Estat on es reivindiquen drets i on es demanden esperances davant flagrants especulacions. No donem munició a aquells que ens bombardegen sempre perquè les bombes, a vegades, esclaten, i Barcelona ja va ser bombardejada una vegada. Amb una n’hi ha prou.
Curiosament, almenys fins avui dia, el protagonista no està sent “el procés”, però la tensió segueix fixada a la capital de la Nova República.
Barcelona és sempre notícia, però aquest estiu, l’estiu de les noces d’argent dels flamants Jocs Olímpics del 92, les quilomètriques cues de l’Aeroport del Prat i l’activisme borroka, com l’anomenen alguns, són els autèntics protagonistes de la ciutat Comtal.
Evitaré pronunciar-me respecte a aquests dos “conflictes” que viu la ciutat aquestes setmanes. Primer perquè sempre cal ser prudent davant un enfrontament laboral i les demandes dels treballadors, i quan aquestes coses passen, cal recordar que va costar molt conquerir el dret a vaga per defensar els interessos de la classe treballadora. Segon, perquè crec que s’han magnificat, de manera descaradament intencionada, unes bretolades, per cert, de molt mal gust, per protestar contra un turisme concret i algunes derivades d’aquest, a Barcelona.
El que sí que diré i sense por a equivocar-me és que el turista no té culpa de res. Hem viscut dies de caos a les instal·lacions del Prat, més de 10.000 passatgers han perdut els seus vols, hores i hores de cues, nervis i tensió, i tot plegat sense pensar en els forts perjudicis que es deriven de tot plegat. Dues setmanes on els treballadors de seguretat de l’aeroport han reivindicat uns “suposats drets”, mentre encara ningú ha sentit obrir la boca al president d’AENA. Això sí, l’únic que de moment l’ha obert és el número dos de Fomento, Julio Gómez Pomar, per censurar els passatgers, que segons ell acudeixen a l’aeroport hores abans de la sortida només per emprenyar. Mentrestant, és el nostre govern qui intercedeix i qui treballa per acostar posicions.
Per altra banda, són molts els qui legítimament qüestionen el model turístic de Barcelona. Alguns fins i tot proposen posar els béns turístics en mans de la ciutadania en un procés que inclou posar el sector turístic en mans de l’Ajuntament de la capital catalana, per evitar l’afluència de turistes estrangers amb actituds clarament incíviques com sexe en l’espai públic, augment de les deixalles, miccions en ple carrer o especulació immobiliària.
En definitiva, uns i altres poden o no estar carregats de raons. Això sí, res justifica que s’assalti un bus turístic i que 10.000 persones perdin el seu vol.
Barcelona ha de ser notícia, al món, perquè és la capital d’un futur Estat on es reivindiquen drets i on es demanden esperances davant flagrants especulacions. No donem munició a aquells que ens bombardegen sempre perquè les bombes, a vegades, esclaten, i Barcelona ja va ser bombardejada una vegada. Amb una n’hi ha prou.