Contra la xacra, Gràcies!
Barcelona, París, Niça, Madrid, Manchester, Londres... i un llarg etcètera que sembla no tenir aturador.
La xacra del terrorisme no té mirament per a ningú. La xacra del terrorisme és una seriosa amenaça per a tothom, visquem on visquem. I aquesta amenaça es converteix encara en més imprevisible quan es produeix des del costat de casa teva, quan se’t comunica que el teu veí d’escala, de bloc, de carrer o de poble, està implicat en un atemptat. El terrorisme que coneixíem fins ara, les guerres que coneixíem fins ara; sí senyors, és una guerra, tenien un bàndol contra un altre on cap dels dos volia morir. Ara ja no. Ara uns volen morir, els altres volem viure i aquesta és la principal raó de la dificultat d’aturar la xacra i de la gran incertesa que està provocant en una societat ja prou colpida. S’han acabat les jerarquies i els organigrames i la població en general es fa un munt de preguntes. Com pot ser? Ningú no es va adonar de cap mena de detall? Ningú sabia absolutament res? Aquestes preguntes s’hauran d’anar contestant a poc a poc, sense pressa, però la societat també mereix respostes.
Qui ens havia de dir que al nostre estimat poble, Ripoll, hi havia un grup de joves disposats a matar infidels, segons el seu vocabulari, a tort i a dret, sense cap mena de mirament i fent el màxim mal possible? Ningú podia dir-nos això i si algú ho hagués dit, segurament, l’hauríem titllat de boig. Joves criats aquí, criats dins les nostres escoles i instituts, que han viscut la realitat d’unes llibertats que sense saber-nos explicar per què, han acabat odiant a l’extrem, com altres joves han acabat odiant a l’extrem països veïns i no tan veïns.
Parlàvem de llibertats, allò que tant mal i tan poca gràcia fa al terrorisme. Les llibertats de la nostra civilització occidental i europea no es poden veure sota amenaça per uns individus que han arribat a odiar-les i per això hem de demostrar que els nostres valors segueixen en peu i més vius que mai. Dit això, la seguretat ha d’estar, ara mateix, per sobre de tot. La seguretat entesa com a defensa de les llibertats. I aquí, i per acabar, cal donar les gràcies al tots aquells qui ens garanteixen la seguretat i han estat treballant perquè seguim gaudint de les llibertats i ho seguiran fent, hagin vingut i vinguin dels Mossos, la Guàrdia Civil o l’exèrcit polonès, per posar un exemple. La nostra llibertat sempre garantida per la seguretat.
Gràcies a tots, vingueu d’on vingueu, per un món unit i en pau.
La xacra del terrorisme no té mirament per a ningú. La xacra del terrorisme és una seriosa amenaça per a tothom, visquem on visquem. I aquesta amenaça es converteix encara en més imprevisible quan es produeix des del costat de casa teva, quan se’t comunica que el teu veí d’escala, de bloc, de carrer o de poble, està implicat en un atemptat. El terrorisme que coneixíem fins ara, les guerres que coneixíem fins ara; sí senyors, és una guerra, tenien un bàndol contra un altre on cap dels dos volia morir. Ara ja no. Ara uns volen morir, els altres volem viure i aquesta és la principal raó de la dificultat d’aturar la xacra i de la gran incertesa que està provocant en una societat ja prou colpida. S’han acabat les jerarquies i els organigrames i la població en general es fa un munt de preguntes. Com pot ser? Ningú no es va adonar de cap mena de detall? Ningú sabia absolutament res? Aquestes preguntes s’hauran d’anar contestant a poc a poc, sense pressa, però la societat també mereix respostes.
Qui ens havia de dir que al nostre estimat poble, Ripoll, hi havia un grup de joves disposats a matar infidels, segons el seu vocabulari, a tort i a dret, sense cap mena de mirament i fent el màxim mal possible? Ningú podia dir-nos això i si algú ho hagués dit, segurament, l’hauríem titllat de boig. Joves criats aquí, criats dins les nostres escoles i instituts, que han viscut la realitat d’unes llibertats que sense saber-nos explicar per què, han acabat odiant a l’extrem, com altres joves han acabat odiant a l’extrem països veïns i no tan veïns.
Parlàvem de llibertats, allò que tant mal i tan poca gràcia fa al terrorisme. Les llibertats de la nostra civilització occidental i europea no es poden veure sota amenaça per uns individus que han arribat a odiar-les i per això hem de demostrar que els nostres valors segueixen en peu i més vius que mai. Dit això, la seguretat ha d’estar, ara mateix, per sobre de tot. La seguretat entesa com a defensa de les llibertats. I aquí, i per acabar, cal donar les gràcies al tots aquells qui ens garanteixen la seguretat i han estat treballant perquè seguim gaudint de les llibertats i ho seguiran fent, hagin vingut i vinguin dels Mossos, la Guàrdia Civil o l’exèrcit polonès, per posar un exemple. La nostra llibertat sempre garantida per la seguretat.
Gràcies a tots, vingueu d’on vingueu, per un món unit i en pau.