Ripoll: de l’enigma a l’estigma
De segur que tots els ripollesos i ripolleses, a més de sentir-nos abatuts pel desgraciat protagonisme mediàtic que ens toca viure, també ens veiem o som vistos des del filtre periodístic com uns pobres catalans immersos i ubicats en un infern dantesc, en un autèntic bany de seducció cap al mal, en un curs introductori per conèixer “la mare de Satanàs”.
Abans d’atemptar directament contra la barbàrie terrorista, és convenient iniciar una seriosa anàlisi preventiva, pràctica, permanent i d’eficàcia provada sobre els actors i, també, sobre les mesures utilitzades per les autoritats barcelonines i catalanes o foranes per fer front a possibles atacs terroristes. Unes mesures que ningú es va plantejar abans del desastre de Niça, l’inici d’una tradició cada cop més fastigosa.
La tercera ciutat més turística del món, la gran Barcelona, sembla que tingui una memòria relativament curta. Només 6 mesos enrere es va aconsellar, plantejar i posar en pràctica la col·locació d’impediments blindats per assegurar la completa seguretat durant el Mobile World Congress. Mesura bàsica, primària, útil, però desgraciadament provisional.
A Ripoll, però, en aquest aspecte no ens podem queixar, ja que uns alts, gruixuts i amples pilons de pedra massissa acordonen la plaça de l’Ajuntament per impedir l’entrada de vehicles de quatre rodes.
Pregunto a qui li escau la feina d’executar un estudi sobre la prevenció “d’aitals tristos actes de terror” a llocs com Niça, París, Berlín, Londres o Barcelona i/o altres poblacions. Em pregunto també qui és l’encarregat de salvaguardar la protecció passiva global, a més de la policia municipal i els Mossos. No m’agrada assenyalar. No m’agrada dir noms.
Fa mesos que estem en una situació crítica, de nivell 4 o pot ser fins i tot fregant el 5. Saben i sabem que els principals llocs d’actuació, La Meca dels terroristes, són les grans ciutats com Barcelona i els seus monuments, carrers o places més emblemàtics. I em pregunto, què es va fer per prevenir la desgràcia del 17-08-17?
No sóc un expert, però no cal ser-ho per donar una solució. Pilones fortes i gruixudes i/o altres elements –els que fassin falta–, a tots els passeigs de dens tràfic peatonal. Protecció d’entrades, sortides i accessos laterals a tots els carrers i locals d’atracció turística i acumulació de públics. En resum, impediments indestructibles. Baixarien les temptacions!
Com a conclusió, m’agradaria deixar constància del meu rebuig total a la indústria i compra-venda bruta i “neta” d’armes i materials de guerra. Potser si deixéssim de banda aquest negoci, que es inveterat, amplíssim i de tot color, s’acabarien moltes de les guerres d’Àsia, Àfrica i moltes de les iniciatives terroristes que tant de mal ens han fet, ens fan o faran.
En definitiva, em pregunto: qui inicia i acaba fent el mal?
Abans d’atemptar directament contra la barbàrie terrorista, és convenient iniciar una seriosa anàlisi preventiva, pràctica, permanent i d’eficàcia provada sobre els actors i, també, sobre les mesures utilitzades per les autoritats barcelonines i catalanes o foranes per fer front a possibles atacs terroristes. Unes mesures que ningú es va plantejar abans del desastre de Niça, l’inici d’una tradició cada cop més fastigosa.
La tercera ciutat més turística del món, la gran Barcelona, sembla que tingui una memòria relativament curta. Només 6 mesos enrere es va aconsellar, plantejar i posar en pràctica la col·locació d’impediments blindats per assegurar la completa seguretat durant el Mobile World Congress. Mesura bàsica, primària, útil, però desgraciadament provisional.
A Ripoll, però, en aquest aspecte no ens podem queixar, ja que uns alts, gruixuts i amples pilons de pedra massissa acordonen la plaça de l’Ajuntament per impedir l’entrada de vehicles de quatre rodes.
Pregunto a qui li escau la feina d’executar un estudi sobre la prevenció “d’aitals tristos actes de terror” a llocs com Niça, París, Berlín, Londres o Barcelona i/o altres poblacions. Em pregunto també qui és l’encarregat de salvaguardar la protecció passiva global, a més de la policia municipal i els Mossos. No m’agrada assenyalar. No m’agrada dir noms.
Fa mesos que estem en una situació crítica, de nivell 4 o pot ser fins i tot fregant el 5. Saben i sabem que els principals llocs d’actuació, La Meca dels terroristes, són les grans ciutats com Barcelona i els seus monuments, carrers o places més emblemàtics. I em pregunto, què es va fer per prevenir la desgràcia del 17-08-17?
No sóc un expert, però no cal ser-ho per donar una solució. Pilones fortes i gruixudes i/o altres elements –els que fassin falta–, a tots els passeigs de dens tràfic peatonal. Protecció d’entrades, sortides i accessos laterals a tots els carrers i locals d’atracció turística i acumulació de públics. En resum, impediments indestructibles. Baixarien les temptacions!
Com a conclusió, m’agradaria deixar constància del meu rebuig total a la indústria i compra-venda bruta i “neta” d’armes i materials de guerra. Potser si deixéssim de banda aquest negoci, que es inveterat, amplíssim i de tot color, s’acabarien moltes de les guerres d’Àsia, Àfrica i moltes de les iniciatives terroristes que tant de mal ens han fet, ens fan o faran.
En definitiva, em pregunto: qui inicia i acaba fent el mal?