Acció humana, canvi climàtic i les 10 Plagues d’Egipte (o més...)

Aquest estiu hem de donar la “benvinguda” a una nova veïna als nostres boscos i contrades: l’oruga defoliadora del boix. Qui ho diria, que és una plaga, amb aquest nom tan “xic”. Aquesta, en aparença, inofensiva oruga està fent honor al seu nom i pot acabar provocant una renovació estètica als nostre boscos carregant-se fàcilment tots els boixos per la via de la defoliació. I no és l’única espècie nova a Catalunya que sona aquests dies i que s’està convertint en plaga; també s’ha parlat molt de l’ébola de l’olivera. Ens cau lluny, això dels oliverars al Ripollès, però ja és un problema per a alguns cultius d’olivera a València i al sud del nostre petit país.

Els apicultors catalans ja tenim assumit que haurem de conviure amb la vespa velutina, vinguda de l’Àsia i que ha entrat a Catalunya no fa pas més d’un lustre (la majoria d’apicultors aficionats de Galicia i País Basc han anat deixant l’activitat a causa de l’efecte d’aquest “nou paràsit”). Com també tenim assumit que el morrut de les palmeres ha canviat en pocs anys la fisonomia d’alguns passejos marítims i jardins adornats amb palmeres i fa que alguns ajuntaments hagin hagut d’inflar el pressupost de la lluita contra plagues per mantenir 4 palmeres com a patrimoni.
La llista és llarga, de noves –i algunes ja no tan noves– espècies introduïdes que s’han convertit en plagues i han acabat fent desaparèixer o minvant els nostres ecosistemes (visó americà vs. visó europeu, cranc americà vs. cranc autòcton, silur i peixos diversos vs. peix autòcton, caulerpa taxifolia vs  poseidònia a les nostres costes...).

I és que sembla que la “trista” modernitat ambiental, provocada pel que tothom ja té assumit (globalització i canvi climàtic), farà que haguem de conviure amb un reguitzell de noves bestioles que, molt probablement i com ja ha passat, desplacin algunes de les espècies pròpies fent-les desaparèixer del tot. Amb tots els perjudicis que suposa per a la pèrdua de biodiversitat, paisatge i, el que sí que sabem quantificar, pèrdues i dificultats afegides al nostre minvat i sensible sector primari. Al final, alguns dels sectors productius hauran de fer reconversions forçades o inversions suplementàries per tenir “controlades” les plagues que els afecten (cargols poma, foc bacterià...).

Tot plegat, potser són més raons per repensar el nostre model de desenvolupament? O encara volem fer més tard del que ja estem fent?