Víctimes o culpables?

Han passat més de tres setmanes dels tràgics fets ocorreguts a Barcelona i Cambrils. No voldria entrar en el fet de si els Mossos podien haver-ho evitat o no o de si estaven avisats per la CIA o per la xurrera de la cantonada. Per mi tot és una barroera manipulació de l’estat espanyol per tal d’embrutir la tasca dels Mossos i de retruc al Govern de la Generalitat de cara el pròxim 1-O.
Però a part de tot això qui són els que tenen més a mà el fet de poder evitar situacions semblants en un futur? La gent no es cansa que els docents i les escoles tinguin cura d’ara endavant en la prevenció de possibles radicalitzacions, aquesta mateixa setmana es va reunir a Ripoll la Junta de Seguretat i unes de les mesures adoptades fou que els veïns denunciessin qualsevol canvi d’actitud que pogués fer pensar una hipotètica radicalització d’algun membre de la comunitat musulmana, però crec que cap de les dues mesures no són suficients al respecte. Analitzem el perquè.
La cèl·lula islamista de Ripoll eren dotze nois criats educats, i integrats en la nostra societat, compartien vida, treballs, jocs, il·lusions com qualsevol dels nostres fills, no eren uns nois marginats o discriminats per la seva condició de religiosa, no provenien de famílies desestructurades, ni molt menys de suburbis o guetos que hi ha en qualsevol gran ciutat europea, no van ser captats per webs islamistes. Però resulta que un mal dia va venir un Imam, i en poc temps els hi va menjar de tal manera l’”olla” que tots els valors que havien après al llarg de la seva vida se’n van anar en orris. I és aquí on se m’obren tots els dubtes i preguntes que no em puc treure l’entrellat.
Per què l’Imam va venir a un lloc tan petit amb una comunitat musulmana reduïda com la de Ripoll a portar a terme les seves macabres idees, i no va anar a llocs on la comunitat musulmana és més nombrosa com pot ser Vic, Manlleu, Salt o Lleida?
Per què cap dels dotze nois no es va atrevir a denunciar les intencions de l’Imam als Mossos?
Com és que cap dels nois comuniqués les intencions de l’Imam a cap membre de la comunitat musulmana de Ripoll? Cap membre de la comunitat musulmana sospitava res de la radicalització dels dotze nois?
Aquestes només són unes de les moltes preguntes que em faig i que no troben resposta.
El cert és que només les comunitats musulmanes dels diferents llocs són els que tenen més a mà evitar que fets com els del 17-A no tornin a succeir. Els membres de les comunitats són els que passen més hores junts i comparteixen més estones entre ells. Em sembla molt bé que si són realment víctimes de la situació, se sentin destrossades per dins, però trobo del tot insuficient que després dels atemptats surtin amb pancartes de no amb el meu nom, o que facin discursets en nom de la pau.
Tot això no és racisme ni islamofòbia, només reclamo més implicació de les comunitats musulmanes en la lluita contra el jihadisme. Només vull passejar tranquil·lament pels carrers sense que cap tarat mental, m’atropelli o em clavi una ganivetada per l’esquena.
Però a part de tot això qui són els que tenen més a mà el fet de poder evitar situacions semblants en un futur? La gent no es cansa que els docents i les escoles tinguin cura d’ara endavant en la prevenció de possibles radicalitzacions, aquesta mateixa setmana es va reunir a Ripoll la Junta de Seguretat i unes de les mesures adoptades fou que els veïns denunciessin qualsevol canvi d’actitud que pogués fer pensar una hipotètica radicalització d’algun membre de la comunitat musulmana, però crec que cap de les dues mesures no són suficients al respecte. Analitzem el perquè.
La cèl·lula islamista de Ripoll eren dotze nois criats educats, i integrats en la nostra societat, compartien vida, treballs, jocs, il·lusions com qualsevol dels nostres fills, no eren uns nois marginats o discriminats per la seva condició de religiosa, no provenien de famílies desestructurades, ni molt menys de suburbis o guetos que hi ha en qualsevol gran ciutat europea, no van ser captats per webs islamistes. Però resulta que un mal dia va venir un Imam, i en poc temps els hi va menjar de tal manera l’”olla” que tots els valors que havien après al llarg de la seva vida se’n van anar en orris. I és aquí on se m’obren tots els dubtes i preguntes que no em puc treure l’entrellat.
Per què l’Imam va venir a un lloc tan petit amb una comunitat musulmana reduïda com la de Ripoll a portar a terme les seves macabres idees, i no va anar a llocs on la comunitat musulmana és més nombrosa com pot ser Vic, Manlleu, Salt o Lleida?
Per què cap dels dotze nois no es va atrevir a denunciar les intencions de l’Imam als Mossos?
Com és que cap dels nois comuniqués les intencions de l’Imam a cap membre de la comunitat musulmana de Ripoll? Cap membre de la comunitat musulmana sospitava res de la radicalització dels dotze nois?
Aquestes només són unes de les moltes preguntes que em faig i que no troben resposta.
El cert és que només les comunitats musulmanes dels diferents llocs són els que tenen més a mà evitar que fets com els del 17-A no tornin a succeir. Els membres de les comunitats són els que passen més hores junts i comparteixen més estones entre ells. Em sembla molt bé que si són realment víctimes de la situació, se sentin destrossades per dins, però trobo del tot insuficient que després dels atemptats surtin amb pancartes de no amb el meu nom, o que facin discursets en nom de la pau.
Tot això no és racisme ni islamofòbia, només reclamo més implicació de les comunitats musulmanes en la lluita contra el jihadisme. Només vull passejar tranquil·lament pels carrers sense que cap tarat mental, m’atropelli o em clavi una ganivetada per l’esquena.

