No tenim la culpa de res

Per desgràcia, Ripoll té ja dedicada una ratlla amb tinta negra a la història del segle XXI, per culpa d’uns ciutadans de la vila que han comès els assassinats més irracionals i atroços de Catalunya en les darreres dècades. Ho dic així de clar, no perquè no hagi estat afirmat ja per tothom i a tot arreu en aquestes tres setmanes posteriors a l’atemptat de la Rambla de Barcelona i del passeig de Cambrils, sinó com a puntualització d’alguns aspectes que voldria exposar a continuació.
Des del primer moment va planar una pregunta a l’aire, sobretot per part dels serveis socials, dels d’ensenyament i d’alguns mitjans polítics: Què hem fet malament? Crec que la resposta ha de ser contundent: Vostès (nosaltres) no han fet res malament. No caiguin en un masoquisme absurd. Els que han fet una cosa molt mal feta són els criminals que van atropellar vianants innocents a la Rambla de Barcelona o al passeig de Cambrils.
Després podem entrar en quins podien ser els objectius pretesos pels malfactors. Sí que és cert que han aconseguit amb pocs minuts fer trontollar les conviccions de molta gent de bona pasta. Des de fa tres setmanes, alguns conceptes positius com integració, educació, multiculturalitat, acolliment, diàleg, igualtat, solidaritat i molts d’altres, han sofert una sacsejada. Major o menor segons la fe que cadascú hi havia dipositat, naturalment.
Penso que tothom ha de tenir molt clar que qualsevol acte o proclama que neixi en aquests dies atribolats ha de tenir dos objectius: condemnar els crims i mostrar suport a les víctimes i persones properes. Tota la resta, de moment, està en un segon pla. En altres èpoques s’haurien decretat tres setmanes de dol i s’haguessin cantat absoltes i trisagis. Ara es fan partits de futbol i concerts de rock cooperatius. No dic que estigui bé ni malament. Però no perdem de vista el que és fonamental ni entrem en generalitzacions que no volen dir res ni serveixen per res. A Ripoll s’ha reunit el dilluns una junta de seguretat local amb presència governamental catalana. Vull creure que s’ha fet aquí per la càrrega simbòlica, no perquè a Ripoll hagi passat res que no pogués ocórrer a qualsevol altre lloc.
A l’hora de fer l’anàlisi dels perquès, tampoc crec que hàgim d’entrar en excessives profunditats. El terrorisme té unes ments pensants, però els vilatans ripollesos als quals se’ls va parar el cap fa tres setmanes són el graó més baix en l’escala d’aquest pensament. Són peons que difícilment es podien plantejar la confrontació entre Orient i Occident, és improbable que sabessin situar Damasc, Bagdad, Kabul o Jerusalem al mapa. Dubto del seu coneixement de la religió islàmica, ja que la religió sol ser només la tapadora respectable de tantes malvestats. De la història dels seus països d’origen o d’altres països musulmans estic convençut que ben poc en sabien. Què els hi podia haver inculcat doncs l’imam-traficant de drogues que els alliçonava?
La pregunta no és baladí, en contrast amb aquesta tendència a l’autoculpabilització de les nostres societats. Crec que el que a aquests nois se’ls va inculcar va ser odi. Potser també ens hauríem de plantejar qui va inocular aquest odi en l’imam inductor dels crims. És probable que tingui dos orígens: un d’històric, geopolític, religiós, cultural, basat en les nefastes polítiques dels estats occidentals arreu del món i en l’estructura mateixa de molts països musulmans, i un altre d’íntim, proper, diari, personal, nascut de les experiències de cadascú. A partir d’unes llavors, habitualment febles, pot néixer i créixer la iniciació sectària. Joves tal volta insegurs, amb baixa tolerància a l’ambigüitat, poc assertius, que reclamen respostes ràpides, acrítics, poden ser altament vulnerables a la seducció, a la manipulació sobre arguments i propostes desbaratades, talment com passa en totes les captacions sectàries, en les quals a individus aparentment normals se’ls exploten insatisfaccions, dubtes, rebuig i ràbia, allunyant-los d’altres influències externes, aïllant-los del quotidià, convencent-los que estan allà per voluntat pròpia i per complir una missió heroica, prometent-los l’irreal, amb la docilitat de qui juga a un vídeo-joc.
El que dic justifica res? No. Només pretén explicar, molt modestament, el que a molts ripollesos ens està passant pel cap aquests dies. I no ho justifica perquè existeix una noció, que tots tenim malgrat que avui s’hi apel·li poc: se’n diu moral natural o dret natural. Són uns principis superiors que han de regir el nostre comportament perquè siguem reconeguts com a humans. I aquests, a partir de la infantesa i en persones d’intel·ligència normal els tenim tots. Aquests joves no els van considerar ni aplicar.
Per les raons exposades, torno al principi per dir que crec sincerament que ningú no implicat s’ha de sentir concernit a Ripoll pels fets esdevinguts, no pas més que qualsevol ciutadà responsable del món que es plantegi com hem arribat aquí i com es pot resoldre un problema.
En els fets esdevinguts, Ripoll ha estat una geografia accidental. Ah, i de tot el que he intentat opinar, la CIA no en sabia res. Ben mirat, no crec ni que sàpiguen on és Ripoll.
Des del primer moment va planar una pregunta a l’aire, sobretot per part dels serveis socials, dels d’ensenyament i d’alguns mitjans polítics: Què hem fet malament? Crec que la resposta ha de ser contundent: Vostès (nosaltres) no han fet res malament. No caiguin en un masoquisme absurd. Els que han fet una cosa molt mal feta són els criminals que van atropellar vianants innocents a la Rambla de Barcelona o al passeig de Cambrils.
Després podem entrar en quins podien ser els objectius pretesos pels malfactors. Sí que és cert que han aconseguit amb pocs minuts fer trontollar les conviccions de molta gent de bona pasta. Des de fa tres setmanes, alguns conceptes positius com integració, educació, multiculturalitat, acolliment, diàleg, igualtat, solidaritat i molts d’altres, han sofert una sacsejada. Major o menor segons la fe que cadascú hi havia dipositat, naturalment.
Penso que tothom ha de tenir molt clar que qualsevol acte o proclama que neixi en aquests dies atribolats ha de tenir dos objectius: condemnar els crims i mostrar suport a les víctimes i persones properes. Tota la resta, de moment, està en un segon pla. En altres èpoques s’haurien decretat tres setmanes de dol i s’haguessin cantat absoltes i trisagis. Ara es fan partits de futbol i concerts de rock cooperatius. No dic que estigui bé ni malament. Però no perdem de vista el que és fonamental ni entrem en generalitzacions que no volen dir res ni serveixen per res. A Ripoll s’ha reunit el dilluns una junta de seguretat local amb presència governamental catalana. Vull creure que s’ha fet aquí per la càrrega simbòlica, no perquè a Ripoll hagi passat res que no pogués ocórrer a qualsevol altre lloc.
A l’hora de fer l’anàlisi dels perquès, tampoc crec que hàgim d’entrar en excessives profunditats. El terrorisme té unes ments pensants, però els vilatans ripollesos als quals se’ls va parar el cap fa tres setmanes són el graó més baix en l’escala d’aquest pensament. Són peons que difícilment es podien plantejar la confrontació entre Orient i Occident, és improbable que sabessin situar Damasc, Bagdad, Kabul o Jerusalem al mapa. Dubto del seu coneixement de la religió islàmica, ja que la religió sol ser només la tapadora respectable de tantes malvestats. De la història dels seus països d’origen o d’altres països musulmans estic convençut que ben poc en sabien. Què els hi podia haver inculcat doncs l’imam-traficant de drogues que els alliçonava?
La pregunta no és baladí, en contrast amb aquesta tendència a l’autoculpabilització de les nostres societats. Crec que el que a aquests nois se’ls va inculcar va ser odi. Potser també ens hauríem de plantejar qui va inocular aquest odi en l’imam inductor dels crims. És probable que tingui dos orígens: un d’històric, geopolític, religiós, cultural, basat en les nefastes polítiques dels estats occidentals arreu del món i en l’estructura mateixa de molts països musulmans, i un altre d’íntim, proper, diari, personal, nascut de les experiències de cadascú. A partir d’unes llavors, habitualment febles, pot néixer i créixer la iniciació sectària. Joves tal volta insegurs, amb baixa tolerància a l’ambigüitat, poc assertius, que reclamen respostes ràpides, acrítics, poden ser altament vulnerables a la seducció, a la manipulació sobre arguments i propostes desbaratades, talment com passa en totes les captacions sectàries, en les quals a individus aparentment normals se’ls exploten insatisfaccions, dubtes, rebuig i ràbia, allunyant-los d’altres influències externes, aïllant-los del quotidià, convencent-los que estan allà per voluntat pròpia i per complir una missió heroica, prometent-los l’irreal, amb la docilitat de qui juga a un vídeo-joc.
El que dic justifica res? No. Només pretén explicar, molt modestament, el que a molts ripollesos ens està passant pel cap aquests dies. I no ho justifica perquè existeix una noció, que tots tenim malgrat que avui s’hi apel·li poc: se’n diu moral natural o dret natural. Són uns principis superiors que han de regir el nostre comportament perquè siguem reconeguts com a humans. I aquests, a partir de la infantesa i en persones d’intel·ligència normal els tenim tots. Aquests joves no els van considerar ni aplicar.
Per les raons exposades, torno al principi per dir que crec sincerament que ningú no implicat s’ha de sentir concernit a Ripoll pels fets esdevinguts, no pas més que qualsevol ciutadà responsable del món que es plantegi com hem arribat aquí i com es pot resoldre un problema.
En els fets esdevinguts, Ripoll ha estat una geografia accidental. Ah, i de tot el que he intentat opinar, la CIA no en sabia res. Ben mirat, no crec ni que sàpiguen on és Ripoll.

