Sant tornem-hi
Gairebé sense adonar-nos-en i ja han passat les vacances.
Sant tornem-hi!I Aquest any amb un regust entre amarg i de perplexitat per tots els esdeveniments que hem patit aquest mes d’agost i dels que encara ens estem refent, i que costarà prou de superar.
No hi ha dubte que l’atac terrorista d’aquest mes d’agost a Barcelona i Cambrils i en el que hi han estat directament implicats conciutadans nostres, ens ha deixat ben xocats i amb sentiments enfrontats entre el rebuig més enèrgic i la perplexitat i frustració de sentir-nos traïts en la nostra actitud d’acolliment i d’integració que hem tingut sempre i que, malgrat aquests sentiments, hem de maldar per mantenir.
I encara hi ha més, perquè a aquestes altures qui més, qui menys, albira (els uns amb expectació, d’altres amb una certa preocupació i d’altres inclús amb un cert morbo) l’inevitable enfrontament polític que es prepara amb la convocatòria de referèndum del pròxim dia 1 d’octubre.
És una tornada, doncs, gens innòcua i això fa que l’estat d’ànim potser ens fa sentir una mica més aclaparats que en altres anys.
Enmig d’aquests sentiments em ve a la memòria un anunci d’aquests dies a la televisió a on es veu, amb cara de mandra, uns homes i dones que davant un dia no massa engrescador (gris i inclús una mica plujós), se’l miren i, ajuntant forces, s’esperonen a si mateixos amb un “vinga va!”. I s’hi posen.
Nosaltres també ho hem de fer amb l’ànim renovat, amb un nou esperit perquè la lluita continua, el mercat és a on era, els competidors també i la lluita per pessigar d’aquí i d’allà segueix ben viva i no s’hi val distreure’s.
Hem de reprendre el fil ben a prop d’on el vàrem deixar abans de les vacances i retornar al rigor, a l’esforç, a la tenacitat en perseguir el propòsit i a la vocació per ser diferents dels nostres competidors i a la voluntat d’arribar al mercat i fer-nos veure tan enllà com sigui possible.
Ens cal recuperar el to de la competitivitat, la innovació, la vocació per estendre’ns més enllà cada dia i la determinació per assolir nous reptes, per estar entre els millors.
Això hem de fer. No ens deixem aclaparar ni pels fets passats, ni pels esdeveniments que es preparen. Gestionarem el que ens vingui i ho farem bé.
Apa nois i noies (més joves i més grans)! Vinga va!
Sant tornem-hi!I Aquest any amb un regust entre amarg i de perplexitat per tots els esdeveniments que hem patit aquest mes d’agost i dels que encara ens estem refent, i que costarà prou de superar.
No hi ha dubte que l’atac terrorista d’aquest mes d’agost a Barcelona i Cambrils i en el que hi han estat directament implicats conciutadans nostres, ens ha deixat ben xocats i amb sentiments enfrontats entre el rebuig més enèrgic i la perplexitat i frustració de sentir-nos traïts en la nostra actitud d’acolliment i d’integració que hem tingut sempre i que, malgrat aquests sentiments, hem de maldar per mantenir.
I encara hi ha més, perquè a aquestes altures qui més, qui menys, albira (els uns amb expectació, d’altres amb una certa preocupació i d’altres inclús amb un cert morbo) l’inevitable enfrontament polític que es prepara amb la convocatòria de referèndum del pròxim dia 1 d’octubre.
És una tornada, doncs, gens innòcua i això fa que l’estat d’ànim potser ens fa sentir una mica més aclaparats que en altres anys.
Enmig d’aquests sentiments em ve a la memòria un anunci d’aquests dies a la televisió a on es veu, amb cara de mandra, uns homes i dones que davant un dia no massa engrescador (gris i inclús una mica plujós), se’l miren i, ajuntant forces, s’esperonen a si mateixos amb un “vinga va!”. I s’hi posen.
Nosaltres també ho hem de fer amb l’ànim renovat, amb un nou esperit perquè la lluita continua, el mercat és a on era, els competidors també i la lluita per pessigar d’aquí i d’allà segueix ben viva i no s’hi val distreure’s.
Hem de reprendre el fil ben a prop d’on el vàrem deixar abans de les vacances i retornar al rigor, a l’esforç, a la tenacitat en perseguir el propòsit i a la vocació per ser diferents dels nostres competidors i a la voluntat d’arribar al mercat i fer-nos veure tan enllà com sigui possible.
Ens cal recuperar el to de la competitivitat, la innovació, la vocació per estendre’ns més enllà cada dia i la determinació per assolir nous reptes, per estar entre els millors.
Això hem de fer. No ens deixem aclaparar ni pels fets passats, ni pels esdeveniments que es preparen. Gestionarem el que ens vingui i ho farem bé.
Apa nois i noies (més joves i més grans)! Vinga va!