El final del procés és l’1 d’octubre. Quina tristor així després de les grans mobilitzacions de les Diades de l’11 de setembre dels últims anys. Les més importants d’Europa promogudes per la societat civil i que són una eina per conscienciar a molts catalans i també espanyols i europeus que vivim una situació insuportable, pel tracte que rep Catalunya, tant econòmicament, com cultural i social. No ens serveixi per avançar, al contrari ens porta a una derrota política que la pagarem molt cara per la gestió nefasta que ha fet el Govern del procés portant fins a les últimes conseqüències: la desconnexió amb España que no servirà per a res, perquè el procés polític s’ha convertit en un procés judicial i aquest tots sabem qui acabarà guanyant. Una consulta legal i acordada no és possible ara i ens costarà molt en el futur per a la derrota que ens portarà l’actual procés, Govern i el PP. Però algun dia caldrà començar a negociar les condicions perquè Catalunya es trobi còmode dins Espanya, no sé com, si autonòmica, federal, és a dir, Estatut millorant amb autogovern, on els acords aprovats quedin blindats de qualsevol canvi de govern a l’Estat espanyol, així com les millores fiscals i econòmiques.

Doncs durant molt de temps els independentistes de les preses que sempre ens diuen que no hi ha alternativa a la independència veuran que el dia 1 d’octubre tant si es vota com si no, el Govern Central l’anul·larà. Per tant, aquesta no és una bona alternativa. Algú es pensa que això sense pacte acabarà de forma diferent? Els que creuen amb un desenllaç diferent, no fan política, en tot cas fan la política, que ja saben que acabarà malament. Crec, que serveix per aportar imputats i inhabilitats, en definitiva, màrtirs per continuar guanyant eleccions a Catalunya, però sense incidir en cap política social per al país.

El president Puigdemont ha dit que si guanya el no, convocarà eleccions. Mentida, convocarà eleccions encara que guanyi el sí. Cap membre d’aquest Govern podrà negociar amb Espanya, perquè estaran tots desacreditats, també el Sr. Junqueres i per descomptat en Rajoy. Segurament guanyaran les eleccions al Parlament, ERC, PDeCAT i CUP, per tant continuaran amb el procés recuperant el discurs amb pinces... perquè amb aquest discurs guanyen a Catalunya, però Catalunya no hi guanya res.

Actualment, estem en una situació complexa i molt preocupant, doncs el Govern Central, només cal escoltar les declaracions dels dirigents del PP al final de la Diada d’aquest any, quin to i prepotència tractaven a tot el que estigui relacionat amb el procés d’aquests dies i incapaços de reconèixer l’èxit de la manifestació. Ens esperen moments molt tensos i moltes prohibicions. No caldrà llavors tornar a parlar de la política de primera divisió? O continuarem des del titular fàcil i desobediència, i si cal, fins i tot el mambo de la CUP? Per altra part, el més aberrant de tot plegat, és que en Sr. Rajoy el que va començar amb la campanya de recollir firmes contra l’Estatut de Catalunya finalment retallat, el responsable de la judicialització de política i del partidisme del Tribunal Constitucional, permetent les clavegueres de l’Estat, així com l’Operació Catalunya i altres accions contra Catalunya; ara resulta que se li reconeix a tot Espanya i també a Europa ser el més gran dels defensors de la democràcia. Tindrem Rajoy per anys, potser caldrà reflexionar amb les estratègies i astúcies...

Jo no aniré a votar com tampoc ho vaig fer el 9N, ni llavors ni ara, el que es celebra és un referèndum, en tot cas és una manifestació amb paperetes, que també és molt important. Però el dia que el referèndum sigui legal, no només aniré a votar, votaré Sí.