Hi ha coses que no hem d’oblidar perquè si ho fem, deixarem d’entendre moltes de les coses que es desenvolupen en el nostre entorn i que acaben influint i condicionant la nostra pròpia vida. Ara crec que és un moment que cal, que convé, i és necessari tenir, encara que tan sols sigui una mica, memòria. Per entendre’ns bé, res millor que un exemple. Recorden vostès alguna d’aquestes frases?

    “Pasqual!! … Apoyaré…” 
    “Lo cepillamos por arriba … 
     Lo cepillamos por abajo …”
    “¿Dónde hay que firmar contra Cataluña?”

És cert que des de Catalunya no ho hem fet tot bé. És cert. I especialment en aquests darrers anys. Però de les equivocacions se n’aprèn i fent camí és com s’avança. Ara estem, ens toca viure un moment d’aquells que tan sols es donen molt de tant en tant i, que si ara malmetem, potser fins als nostres néts no es tornarà a donar.

Les oportunitats vénen quan vénen, i potser arriben de la manera més inesperada, com és ara en aquest cas. Tot va començar cercant una relació més còmoda, més amable, amb l’Estat espanyol i els fills del tardofranquisme, ja siguin de dretes, ja siguin d’esquerres varen recuperar l’esperit de l’Espanya profunda, de l’Espanya negra i com les màximes autoritats de l’Estat varen dir fa pocs en inaugurar el curs judicial: “Per damunt de qualsevol altre concepte està la unitat d’Espanya”.

És a dir, per damunt de la llei, per damunt de la democràcia, per damunt dels drets humans, … per damunt de tot. Aquests dies estem assistint a unes demostracions extraordinàries d’això que dèiem. Material “diuen” immobilitzat. Emprem els mots que corresponen i no enganyem a la ciutadania amb mitges veritats. Material REQUISAT. I si segueixen així, aviat veurem més de set-cents alcaldes a la garjola; acompanyats dels corresponents regidors, col·laboradors, voluntaris… 

Així doncs, l’endemà del dia 30 de setembre, PER DIGNITAT FEU ALLÒ.

Allà ens hi trobarem els que tenim memòria (… entre d’altres.).