Pocs dies abans del referèndum d’autodeterminació del nostre país hem aconseguit col·locar a la casella de sortida a l’estat que ens ha colonitzat durant 300 anys. L’estat per fi s’ha tret la careta amb la qual ha viscut els últims 40 anys, la careta d’una democràcia que mai ha existit.

Pocs dies abans del referèndum hem aconseguit saltar-nos la mentida d’una nació inexistent, d’una Castella que es va fer canviar el nom per mentir més i més, per fer-nos creure que érem seus, per assimilar-nos.

Pocs dies abans del referèndum hem convertit un somni en una realitat, hem desconnectat del tot. I del tot ens han perdut.

Pocs dies abans del referèndum hem de posar la mirada enrere, hem de recordar els que han lluitat i cregut, els que no hi són de cos present però sí de força i voluntat.

Pocs dies abans del referèndum hem de ser hàbils i valents, estrategs i assenyats. No hem arribat fins aquí per fer cap pas en fals.

Pocs dies abans del referèndum hem de ser conscients, conscients de la nova realitat que ens ocupa, conscients que som el punt de mira de molts, conscients que només nosaltres podem alliberar-nos.

Pocs dies abans del referèndum ens hem deslliurat. Passi el que passi l’1 d’octubre no tenim marxa enrere.

Pocs dies abans de la llibertat, com diu el poeta, “Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! (...) Convertirem el vell dolor en amor i el llegarem, solemnes, a la història”.

Ara sí, que el nostre sí sigui un sí d’esperança.

Pocs dies abans del referèndum, hem guanyat.