Fa unes setmanes el periodista Dani Senabre qualificava aquest disc del Smashing Pumpkins com el millor de la història. El seu títol resulta ara profètic.

Vagin per davant una veritat que ja he hagut de repetir massa vegades: les imatges de violència envers la gent de diumenge són inadmissibles. Les condemno jo, les condemna el PSC i les condemna el PSOE. Fan mal al cor i esmicolen l’ànima. Davant un referèndum, el cos legal del qual ja estava desmuntat, a què vè carregar contra persones que es mobilitzaven pacíficament? Rajoy ha de dimitir o se l’ha de fer marxar.

Al capdavant de l’estat i del país hi tenim dos presidents que dirigeixen partits ben tacats per la corrupció. Un té ara les mans tacades de sang perquè el seu govern és responsable de les càrregues. Puigdemont, però, les hi té indirectament. O a què venia aquella crida en la qual es demanava gent de totes les edats per ocupar els espais de votació? Enviem a la trinxera als ciutadans mentre esperem a casa i ens esgarrifem. Quanta falta hauria fet aprendre de la dignitat de Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet, que va anar en persona a un institut a foragitar la Policia.

A mi no em representen els que se salten les lleis i les majories qualificades inflant les expectatives d’un país cansat de rebre cops metafòrics i reals. Tampoc els que han enviat violència contra la gent per sortir en prime time negant l’evidència. I encara menys un cap d’estat que apareix tard i malament, sense parlar dels ferits i la violència i dirigint-se només al mig país no independentista i, a més, fent-ho malament. Jo no sóc independentista, però la nit de dimarts Felip VI no parlava amb mi.

Si us plau, que uns i altres despengin les banderes amb les quals amaguen la seva corrupció, la seva ineptitud i la seva irresponsabilitat. Ja ens han portat massa lluny. Comenceu a preocupar-vos de veritat per aquests ciutadans que dieu defensar, perquè aquí baix, a la realitat, al carrer, comença a haver-hi massa tristesa.