Estem guanyant
Diumenge a la nit, cansada com la immensa majoria de catalans, vaig escriure al Twitter aquests 140 caràcters: Mai oblidaré que, uns, ens varen manllevar a cop de porra, l’alegria descomunal d’una victòria incontestable.
Ho havíem fet, havíem aconseguit votar com sempre, malgrat tots els impediments, i guanyar com mai. Però ens va quedar un regust que ens costarà molt de marxar.
El passat 6 de setembre el nostre Parlament, amb tota la legitimació del món, va declarar-se subjecte polític, i va explicar al món que Catalunya és una Nació.
Aquest va ser el punt d’inflexió, el xoc de trens esperat per uns, que feia ja anys que l’anunciàvem, i “sobrevingut” per altres que es pensaven que tot plegat era el caprici d’un govern que havia perdut els papers.
La reacció no es va fer esperar: querelles, jutges, magistrats, alcaldes investigats, impremtes saquejades, seus de partits assaltades, multes milionàries, govern intervingut, webs represaliades ....i davant, un poble alçat, ferm, convençut, i conscient que tot plegat serà dur i llarg però que Gandhi tenia raó quan deia que primer t’ignoren, llavors se’n burlen, després t’ataquen i al final guanyes.
El 20 de setembre aquest país va sortir al carrer de manera espontània, ràpida i impecable quan va conèixer les detencions desproporcionades d’alts membres del Govern.
L’1 d’octubre aquest país va sortir al carrer amb paperetes per exercir el seu dret a vot i per omplir les urnes de voluntats polítiques, i es va trobar porres, gasos i forces d’ocupació que a cop de força volien robar-nos la dignitat.
El 3 d’octubre aquest país va manifestar-se pacíficament en protesta per la repressió exercida diumenge per impedir el referèndum.
I davant d’aquesta situació tenim un rei que abdica de Catalunya legitimant el govern de Rajoy i ajudant-lo a obrir la porta on s’amaga l’article 155 perquè surti en tromba i se suspengui l’autonomia. Es titlla de nazis les decisions que pren el nostre govern i es manipula la informació de manera alarmant.
‘Catalans, l’hora és greu però també gloriosa’. Les paraules de Companys són avui ben certes. Nosaltres tenim la raó, la gent i la democràcia; ells són una Espanya immòbil i rància que encara no s’ha transformat i que davant les nostres idees només reaccionen amb violència. Ens varen ignorar, s’han rigut de nosaltres, ara ens estan atacant... i, al final, guanyarem.
Ho havíem fet, havíem aconseguit votar com sempre, malgrat tots els impediments, i guanyar com mai. Però ens va quedar un regust que ens costarà molt de marxar.
El passat 6 de setembre el nostre Parlament, amb tota la legitimació del món, va declarar-se subjecte polític, i va explicar al món que Catalunya és una Nació.
Aquest va ser el punt d’inflexió, el xoc de trens esperat per uns, que feia ja anys que l’anunciàvem, i “sobrevingut” per altres que es pensaven que tot plegat era el caprici d’un govern que havia perdut els papers.
La reacció no es va fer esperar: querelles, jutges, magistrats, alcaldes investigats, impremtes saquejades, seus de partits assaltades, multes milionàries, govern intervingut, webs represaliades ....i davant, un poble alçat, ferm, convençut, i conscient que tot plegat serà dur i llarg però que Gandhi tenia raó quan deia que primer t’ignoren, llavors se’n burlen, després t’ataquen i al final guanyes.
El 20 de setembre aquest país va sortir al carrer de manera espontània, ràpida i impecable quan va conèixer les detencions desproporcionades d’alts membres del Govern.
L’1 d’octubre aquest país va sortir al carrer amb paperetes per exercir el seu dret a vot i per omplir les urnes de voluntats polítiques, i es va trobar porres, gasos i forces d’ocupació que a cop de força volien robar-nos la dignitat.
El 3 d’octubre aquest país va manifestar-se pacíficament en protesta per la repressió exercida diumenge per impedir el referèndum.
I davant d’aquesta situació tenim un rei que abdica de Catalunya legitimant el govern de Rajoy i ajudant-lo a obrir la porta on s’amaga l’article 155 perquè surti en tromba i se suspengui l’autonomia. Es titlla de nazis les decisions que pren el nostre govern i es manipula la informació de manera alarmant.
‘Catalans, l’hora és greu però també gloriosa’. Les paraules de Companys són avui ben certes. Nosaltres tenim la raó, la gent i la democràcia; ells són una Espanya immòbil i rància que encara no s’ha transformat i que davant les nostres idees només reaccionen amb violència. Ens varen ignorar, s’han rigut de nosaltres, ara ens estan atacant... i, al final, guanyarem.