Campdevànol, sense complexos
Fa temps que acabo dient-ho a moltes converses. Crec que Campdevànol és moda, al Ripollès. Només cal obrir aquest setmanari i, m’equivocaré en poques ocasions si dic que, últimament, a cada edició, és el poble de què es parla més dins del Ripollès. I crec que això no és gratuït.
Evidentment, en això hi té a veure la comunicació. Claríssim. Només cal veure com l’ajuntament té cura d’aquest aspecte, treballa les xarxes socials, fa campanyes publicitàries creatives i es preocupa per la seva projecció gràfica. Entre alguns exemples, acaba de reestilitzar el logotip de l’ajuntament, llançar un web nou i recentment va fer una campanya publicitària de sensibilització sobre el problema universal dels excrements de gos que ha rebut aplaudiments arreu del país. Crec que això és el “com”, de la qüestió. Però per mi, el més important és allò que hi ha al darrere, el “què”. I aquest “què” és l’orgull desacomplexat que sent l’ajuntament pel seu poble. I tot això s’ha fet encara més patent amb la Capitalitat europea del ferro i, especialment, amb els actes relacionats amb l’Assemblea general del Cercle europeu de ciutats del metall, celebrada a les acaballes de la setmana passada.
Campdevànol, amb recursos limitats però amb una bona fe il·limitada per part d’un equip de 150 persones majoritàriament voluntàries, ha organitzat amb molt d’èxit el congrés internacional més gran que s’ha celebrat mai al Ripollès. I no només això. No és que hagi agafat el guió de la seu de l’any anterior i se l’hagi fet seu, no. Campdevànol ha creat des de zero el concepte de capitalitat europea del ferro i ha convertit una simple assemblea de cap de setmana en un gran congrés envoltat d’una programació d’esdeveniments que han desembocat en una veritable Festa major i que han dotat de discurs durant tot l’any l’acció política, l’activitat cultural local, la docència de l’escola, la planificació de la llar d’infants, el ritme d’assajos dels balladors de la Gala, la creativitat de la Secció sardanista del GEC... La capitalitat ha revolucionat tot un poble!
Aquesta ambició pràcticament sense límits ha trencat tots els esquemes i prejudicis continentals amb què arribaven al Ripollès divuit delegacions provinents de catorze països, des de Rússia fins a Noruega, passant per Itàlia o Finlàndia. Són un centenar de persones que han marxat enlluernats per un poble que s’ha bolcat amb l’assemblea, els ha convertit en campdevanolencs per uns dies i els ha donat la millor imatge de Catalunya, la seva cultura i la seva idiosincràsia. Els nostres visitants han quedat meravellats pel nostre sentiment i la nostra convicció per tirar endavant el nostre poble i el nostre país. I això és mèrit de Campdevànol i de l’empenta imparable i sense complexos del seu ajuntament. Campdevànol es mira al mirall i, de tant bé que s’hi veu, gairebé no s’hi reconeix. Però no és cap efecte òptic. És que Campdevànol ha tret el millor de si mateix.
Ripollès admirador de Campdevànol
Evidentment, en això hi té a veure la comunicació. Claríssim. Només cal veure com l’ajuntament té cura d’aquest aspecte, treballa les xarxes socials, fa campanyes publicitàries creatives i es preocupa per la seva projecció gràfica. Entre alguns exemples, acaba de reestilitzar el logotip de l’ajuntament, llançar un web nou i recentment va fer una campanya publicitària de sensibilització sobre el problema universal dels excrements de gos que ha rebut aplaudiments arreu del país. Crec que això és el “com”, de la qüestió. Però per mi, el més important és allò que hi ha al darrere, el “què”. I aquest “què” és l’orgull desacomplexat que sent l’ajuntament pel seu poble. I tot això s’ha fet encara més patent amb la Capitalitat europea del ferro i, especialment, amb els actes relacionats amb l’Assemblea general del Cercle europeu de ciutats del metall, celebrada a les acaballes de la setmana passada.
Campdevànol, amb recursos limitats però amb una bona fe il·limitada per part d’un equip de 150 persones majoritàriament voluntàries, ha organitzat amb molt d’èxit el congrés internacional més gran que s’ha celebrat mai al Ripollès. I no només això. No és que hagi agafat el guió de la seu de l’any anterior i se l’hagi fet seu, no. Campdevànol ha creat des de zero el concepte de capitalitat europea del ferro i ha convertit una simple assemblea de cap de setmana en un gran congrés envoltat d’una programació d’esdeveniments que han desembocat en una veritable Festa major i que han dotat de discurs durant tot l’any l’acció política, l’activitat cultural local, la docència de l’escola, la planificació de la llar d’infants, el ritme d’assajos dels balladors de la Gala, la creativitat de la Secció sardanista del GEC... La capitalitat ha revolucionat tot un poble!
Aquesta ambició pràcticament sense límits ha trencat tots els esquemes i prejudicis continentals amb què arribaven al Ripollès divuit delegacions provinents de catorze països, des de Rússia fins a Noruega, passant per Itàlia o Finlàndia. Són un centenar de persones que han marxat enlluernats per un poble que s’ha bolcat amb l’assemblea, els ha convertit en campdevanolencs per uns dies i els ha donat la millor imatge de Catalunya, la seva cultura i la seva idiosincràsia. Els nostres visitants han quedat meravellats pel nostre sentiment i la nostra convicció per tirar endavant el nostre poble i el nostre país. I això és mèrit de Campdevànol i de l’empenta imparable i sense complexos del seu ajuntament. Campdevànol es mira al mirall i, de tant bé que s’hi veu, gairebé no s’hi reconeix. Però no és cap efecte òptic. És que Campdevànol ha tret el millor de si mateix.
Ripollès admirador de Campdevànol