Empreses, empreses…
Estem en uns moments de greus turbulències politicosocials al nostre país (que ja es veien a venir, tot sigui dit) i les empreses no poden ser-ne alienes per l’afectació que l’actual confrontació política entre Catalunya i l’estat espanyol pot tenir en els mercats.
D’aquí ve que en els darrers dies hem conegut informacions que diverses empreses han decidit canviar la seva seu social de Catalunya a altres indrets de l’estat espanyol. També hem conegut informacions de moltes empreses que es mantindran amb la seu a Catalunya i d’altres que no aturen els seus plans d’inversió i/o d’expansió al principat.
Es fa difícil fer un judici de valor equànime per aquestes decisions. Unes i altres. És possible que les que decideixen traslladar-se ho hagin fet per defensar els seus interessos empresarials davant d’un període d’incertesa que entenen que pot perjudicar la seva activitat o la dels seus clients, o inclús per una falta de sintonia amb les orientacions polítiques de l’actual govern català. O per la suma de les dues...
És possible que les que han decidit mantenir-se ho hagin fet perquè entenguin que la situació actual no perjudicarà sensiblement els seus interessos empresarials o els dels seus clients o potser perquè sintonitzen amb l’enfocament polític del govern català i valoren que poden defensar aquests interessos en un entorn com el que s’albira i que esperen se superarà amb escreix en un futur pròxim. O per la suma de les dues...
No em sento massa capaç, doncs, de valorar unes i altres decisions sense tenir en compte que, si de debò em sento demòcrata, em cal respectar les decisions sobiranes d’unes i altres, encara que en alguns casos em costi més que en altres.
No cal dir que lamento profundament les decisions de qui ha decidit traslladar-se perquè fan perdre gruix empresarial a Catalunya i que espero que, superades les turbulències actuals (que tampoc serà fàcil), atenent el caràcter laboriós i emprenedor que ens distingeix, més tard o més d’hora, aquestes empreses retornaran o en vindran d’altres que ocuparan el seu lloc.
No cal dir que m’alegro, i molt, de les decisions de qui ha decidit quedar-se i invertir i lluitar malgrat els moments actuals, mantenint la seva contribució a la riquesa d’un país en el qual han tingut l’oportunitat de desplegar la seva activitat i consolidar el seu projecte.
És ben cert que la situació actual de Catalunya i la seva relació amb l’estat espanyol és complexa i el futur immediat és incert, però no és menys cert que la nostra gent és fidel a les seves conviccions, lluitadora, pacífica, emprenedora i treballadora.
Amb un país i una gent així estic totalment convençut que superarem totes les turbulències i entrebancs del present i assolirem, superant totes les dificultats, una nova Catalunya que obtindrà tot allò que mereixem i que sabem que podem tenir.
D’aquí ve que en els darrers dies hem conegut informacions que diverses empreses han decidit canviar la seva seu social de Catalunya a altres indrets de l’estat espanyol. També hem conegut informacions de moltes empreses que es mantindran amb la seu a Catalunya i d’altres que no aturen els seus plans d’inversió i/o d’expansió al principat.
Es fa difícil fer un judici de valor equànime per aquestes decisions. Unes i altres. És possible que les que decideixen traslladar-se ho hagin fet per defensar els seus interessos empresarials davant d’un període d’incertesa que entenen que pot perjudicar la seva activitat o la dels seus clients, o inclús per una falta de sintonia amb les orientacions polítiques de l’actual govern català. O per la suma de les dues...
És possible que les que han decidit mantenir-se ho hagin fet perquè entenguin que la situació actual no perjudicarà sensiblement els seus interessos empresarials o els dels seus clients o potser perquè sintonitzen amb l’enfocament polític del govern català i valoren que poden defensar aquests interessos en un entorn com el que s’albira i que esperen se superarà amb escreix en un futur pròxim. O per la suma de les dues...
No em sento massa capaç, doncs, de valorar unes i altres decisions sense tenir en compte que, si de debò em sento demòcrata, em cal respectar les decisions sobiranes d’unes i altres, encara que en alguns casos em costi més que en altres.
No cal dir que lamento profundament les decisions de qui ha decidit traslladar-se perquè fan perdre gruix empresarial a Catalunya i que espero que, superades les turbulències actuals (que tampoc serà fàcil), atenent el caràcter laboriós i emprenedor que ens distingeix, més tard o més d’hora, aquestes empreses retornaran o en vindran d’altres que ocuparan el seu lloc.
No cal dir que m’alegro, i molt, de les decisions de qui ha decidit quedar-se i invertir i lluitar malgrat els moments actuals, mantenint la seva contribució a la riquesa d’un país en el qual han tingut l’oportunitat de desplegar la seva activitat i consolidar el seu projecte.
És ben cert que la situació actual de Catalunya i la seva relació amb l’estat espanyol és complexa i el futur immediat és incert, però no és menys cert que la nostra gent és fidel a les seves conviccions, lluitadora, pacífica, emprenedora i treballadora.
Amb un país i una gent així estic totalment convençut que superarem totes les turbulències i entrebancs del present i assolirem, superant totes les dificultats, una nova Catalunya que obtindrà tot allò que mereixem i que sabem que podem tenir.