Mai tan a prop
Amb la psicosi informativa que tenim tots aquests darrers dies per tenir informació d’última hora, permeteu-me que em remunti al 27 de setembre de 2015. Unes eleccions en les quals es va assolir un record de participació, amb 4.115.807 vots emesos, que representaven un 77,44% del cens. Donat que Catalunya no té llei electoral pròpia, ens vam remetre a la Llei Orgànica de Règim Electoral General espanyola i dels resultats legítims escollits democràticament, la distribució dels 135 diputats del Parlament de Catalunya va constituir-se en 62 diputats de Junts pel Sí, 10 de la Candidatura d’Unitat Popular, 25 de Ciutadans-Ciutadanos, 16 del Partit Socialista de Catalunya, 11 del Partit Popular i 11 de Catalunya Sí Que es Pot. Per tant, es va assolir una clara majoria parlamentària de vot clarament independentista.
La societat catalana ha defensat fermament el seu anhel per aconseguir un país més just i, sobretot, més lliure, i el Govern de la Generalitat de Catalunya ha seguit i ha acomplert escrupolosament el full de ruta establert per acomplir el mandat democràtic del 27 de setembre de 2015. Així, col·lectivament, hem aconseguit organitzar i dur a terme el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, el passat dia 1 d’octubre, i posteriorment, hem aconseguit que el Parlament declarés la República Catalana, el passat divendres 27 d’octubre per 70 vots afirmatius. De nou, per majoria parlamentària.
El camí per aconseguir l’objectiu establert és llarg. Venim de lluny i no ens l’han posat mai fàcil. I en termes de drets humans, que ja no polítics, m’indigna la violència duta a terme vers gent pacífica que tan sols volien exercir el seu dret a vot. M’indigna que hi hagi dues persones privades de llibertat de manera totalment injusta (avui ja fa 18 dies). I m’indigna que s’ataquin les institucions catalanes i els seus legítims representants que, com he dit abans, han sigut escollits legítimament i democràticament.
Però aquesta indignació es converteix en lluita i en esperança. Hem arribat fins aquí i molta gent no s’ho pensava. Segueixen moments d’incertesa i també d’esperança. I em remeto a les paraules del portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, perquè defineixen el camí a seguir en la situació que ens trobem al dia d’avui. La nostra prioritat és consolidar aquesta República fràgil i alhora rebutjar aquesta usurpació que suposa el 155. I malgrat que Mariano Rajoy no té la capacitat legal per convocar les eleccions que ha anunciat pel dia 21 de desembre mitjançant un cop d’estat emmascarat amb el famós article 155, als catalans les urnes no ens fan por. Per tant, si les eleccions que ha anunciat han de ser una oportunitat per consolidar la República, no la desaprofitarem. Per tant, venen moments complicats però al mateix temps decisius i molt il·lusionants. Cal prendre les millors decisions amb el màxim de consens polític possible. Us demano molta calma, paciència, confiança i fermesa.
#Seguim #Gas (com diu la Jordà) i #Salut i #República
La societat catalana ha defensat fermament el seu anhel per aconseguir un país més just i, sobretot, més lliure, i el Govern de la Generalitat de Catalunya ha seguit i ha acomplert escrupolosament el full de ruta establert per acomplir el mandat democràtic del 27 de setembre de 2015. Així, col·lectivament, hem aconseguit organitzar i dur a terme el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, el passat dia 1 d’octubre, i posteriorment, hem aconseguit que el Parlament declarés la República Catalana, el passat divendres 27 d’octubre per 70 vots afirmatius. De nou, per majoria parlamentària.
El camí per aconseguir l’objectiu establert és llarg. Venim de lluny i no ens l’han posat mai fàcil. I en termes de drets humans, que ja no polítics, m’indigna la violència duta a terme vers gent pacífica que tan sols volien exercir el seu dret a vot. M’indigna que hi hagi dues persones privades de llibertat de manera totalment injusta (avui ja fa 18 dies). I m’indigna que s’ataquin les institucions catalanes i els seus legítims representants que, com he dit abans, han sigut escollits legítimament i democràticament.
Però aquesta indignació es converteix en lluita i en esperança. Hem arribat fins aquí i molta gent no s’ho pensava. Segueixen moments d’incertesa i també d’esperança. I em remeto a les paraules del portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, perquè defineixen el camí a seguir en la situació que ens trobem al dia d’avui. La nostra prioritat és consolidar aquesta República fràgil i alhora rebutjar aquesta usurpació que suposa el 155. I malgrat que Mariano Rajoy no té la capacitat legal per convocar les eleccions que ha anunciat pel dia 21 de desembre mitjançant un cop d’estat emmascarat amb el famós article 155, als catalans les urnes no ens fan por. Per tant, si les eleccions que ha anunciat han de ser una oportunitat per consolidar la República, no la desaprofitarem. Per tant, venen moments complicats però al mateix temps decisius i molt il·lusionants. Cal prendre les millors decisions amb el màxim de consens polític possible. Us demano molta calma, paciència, confiança i fermesa.
#Seguim #Gas (com diu la Jordà) i #Salut i #República