Cal repensar el dret a decidir
D’ençà que es va proclamar la independència de Catalunya, mitjançant la DUI, hem vist que potser el procés hauria hagut d’anar per un altre camí i s’haurien evitat situacions mai desitjables en un país com Catalunya.
Crec sincerament que el president Puigdemont s’hauria d’haver avançat a la decisió de convocar eleccions i evitar situacions que no he acabat d’entendre.
Penso que el referèndum, tot i que va ser molt participat, no s’hauria d’haver forçat sabent que des de Madrid respondrien amb les maneres autoritàries que estem veient aquests dies. Tornant al que jo crec, després del referèndum, suposo per pressions internes i externes al president Puigdemont, es va declarar una independència que, com es diu en castellà, ni chicha ni limoná . No hi va haver una proclamació solemne des del Parlament o des de la balconada de la Generalitat i això va decebre a moltes d’aquelles persones que varen votar, tot i la situació crispada, el dia del referèndum de l’u d’octubre.
Una altra de les discrepàncies que tinc amb tota la situació és amb el fet que el President de la Generalitat hagi hagut d’anar a Brussel·les a explicar-se. Per a mi, aquesta actuació no fa res més que donar la raó al Tribunal Constitucional espanyol, que manté tancats als Jordis, considerant risc de fuga. Ara, l’important és recuperar la normalitat, que no serà fàcil. No sé si les eleccions del 21 de desembre seran la solució definitiva, potser serà un petit bàlsam, però difícilment cicatritzarà definitivament les ferides.
Cal retornar al diàleg i aconseguir un dret a decidir. La independència mai ens la donarà Espanya, però els catalans ens mereixem un espai ampli d’autodeterminació i tampoc crec que el millor camí sigui la reforma de la constitució espanyola, perquè vist el panorama espanyol, amb l’estat d’ànim actual, Madrid ens enviarà un meló per obrir i que pot suposar que sigui més restrictiva que l’actual.
De totes maneres, votarem el 21 de desembre i esperem que la frustració de molts catalans no comporti una baixada de la participació.
Crec sincerament que el president Puigdemont s’hauria d’haver avançat a la decisió de convocar eleccions i evitar situacions que no he acabat d’entendre.
Penso que el referèndum, tot i que va ser molt participat, no s’hauria d’haver forçat sabent que des de Madrid respondrien amb les maneres autoritàries que estem veient aquests dies. Tornant al que jo crec, després del referèndum, suposo per pressions internes i externes al president Puigdemont, es va declarar una independència que, com es diu en castellà, ni chicha ni limoná . No hi va haver una proclamació solemne des del Parlament o des de la balconada de la Generalitat i això va decebre a moltes d’aquelles persones que varen votar, tot i la situació crispada, el dia del referèndum de l’u d’octubre.
Una altra de les discrepàncies que tinc amb tota la situació és amb el fet que el President de la Generalitat hagi hagut d’anar a Brussel·les a explicar-se. Per a mi, aquesta actuació no fa res més que donar la raó al Tribunal Constitucional espanyol, que manté tancats als Jordis, considerant risc de fuga. Ara, l’important és recuperar la normalitat, que no serà fàcil. No sé si les eleccions del 21 de desembre seran la solució definitiva, potser serà un petit bàlsam, però difícilment cicatritzarà definitivament les ferides.
Cal retornar al diàleg i aconseguir un dret a decidir. La independència mai ens la donarà Espanya, però els catalans ens mereixem un espai ampli d’autodeterminació i tampoc crec que el millor camí sigui la reforma de la constitució espanyola, perquè vist el panorama espanyol, amb l’estat d’ànim actual, Madrid ens enviarà un meló per obrir i que pot suposar que sigui més restrictiva que l’actual.
De totes maneres, votarem el 21 de desembre i esperem que la frustració de molts catalans no comporti una baixada de la participació.