Ja Erasme de Rotterdam (1466-1536), el gran humanista del Renaixement flamenc, alertava -a qui volgués escoltar-lo- dels perills de la pèrfida aliança de la ignorància amb el fanatisme, i goso pensar que davant de la tensa situació que d’un temps llarg ençà estem vivint i patint a Catalunya, el vell pensador afegiria nous capítols al seu brillant opuscle Elogi de la Follia fent-hi referència... i encara més: posats a fabular, de ben segur que no seria pas la Follia l’objecte del seu encomi, sinó una paraula de moda on n’hi hagi, molt -massa- en boca de tertulians de crit fàcil i enteniment limitat: el mot postveritat. Ras i curt: falsedat, mentida i engany per referir-se a les institucions i societat catalanes.

Per què aquest proemi? Doncs per denunciar precisament l’odi i rancúnia que des del dia 1 d’octubre s’està vessant sobre una de les pedres angulars claus de la nostra societat: el sistema d’ensenyament. I això malauradament no és nou, ans al contrari, sinó que ve de lluny per boca de polítics o de periodistes amb vocació de piròmans i, per això mateix, amb un magre sentit ètic-cívic; no fan res més que aplicar l’axioma que a còpia de repetir i repetir una mentida acaba convertint-se en una (post)veritat.

Quin és l’objectiu de la reiteració constant de tanta calúmnia? Doncs el d’encalçar i acaçar el sistema educatiu que ens és propi, anorrear l’autonomia educativa; de fet i segons paraules del periodista Xavier Aliaga, «el gran cavall de l’aposta recentralitzadora». Mai no s’ha acceptat que el model d’immersió lingüística ha estat, és i serà un model -pedagògicament i socialment parlant- d’èxit, un model que s’ha fet mereixedor dels elogis d’organismes tan seriosos com l’OCDE entre d’altres... de les terres de Ponent enllà se’l dibuixa com un mirall demoníac!

És per això que subscric totes i cadascuna de les paraules que clouen la carta adreçada a la CNEWS que la Plataforma per la Llengua els ha fet arribar per desmentir el que de manera irresponsable va pronunciar el ministre Dastis, afirmant que a Catalunya no s’ensenya el castellà... no només mots irresponsables, sinó també insidiosos per venir de qui vénen:
«L’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat catalana, especialment de la comunitat educativa que, amb un consens absolut entorn del model lingüístic i amb la implicació dels pares, mares i professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.»