Si us plau, no doneu la raó a l’Aznar
El dia 21 de desembre estem convocats a participar en unes eleccions en les quals, mirant-ho fredament, NO HI HAURÍEM DE PARTICIPAR. El legítim Govern de Catalunya ha estat EXPULSAT del seu lloc mitjançant un paper (Reial Decret d’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola). Tot el Govern, la Mesa del nostre Parlament i altres càrrecs han estat portats davant la justícia. Alguns han estat empresonats sense judici previ i en altres casos condemnats a pagar multes milionàries. I tot plegat per haver complert amb allò que deien en el seu programa electoral; on es proposava que, en cas de guanyar les eleccions, posarien les urnes el carrer perquè el poble, lliurement, manifestés si volia o no continuar formant part de l’anomenat “Reino de España”. ATENCIÓ. Tot i ser un document públic des de feia més de dos anys mai havia estat censurat, ni tan sols se n’havia fet cap menció el respecte des dels àmbits governamentals o judicials de l’estat. Per tant, LEGÍTIMMAMENT el nostre Govern és avui el mateix que “ells” consideren cessat.
No sóc especialista en temes legals però no cal ser-ho per saber que el “cessament” del nostre Govern és IL·LEGAL. L’estat, el govern de l’Estat, ha comès un FRAU DE LLEI i no he vist ni tampoc no he escoltat a ningú que ho denunciï. Per què dic això (bé, no ho dic; ho escric), doncs perquè en l’article 155 de la constitució res en diu de poder cessar cap càrrec escollit democràticament sense cap sentència judicial prèvia, menys encara de dissoldre cap cambra de les dites “regionals”, com és el Parlament en el nostre cas. MAI un decret pot prevaldre per damunt d’una llei orgànica i el nostre Estatut és una llei orgànica. El nostre Parlament NOMÉS es pot dissoldre de tres maneres, tal com es preveu en l’Article 66 de l’Estatut, i el procediment emprat pel govern central és totalment fora de cap normativa. Així doncs davant aquest abús d’autoritat comès pel govern central quina hauria de ser la nostra resposta?
La primera reacció lògica semblaria ser que, ja que tot s’ha fet fora de norma NO SÓN LES NOSTRES ELECCIONS, i per tant el correcte seria NO PARTICIPAR-HI. Però com que “ells” tenen la “legalitat” de la seva part, ens podríem trobar per Nadal amb Parlament format només per partits “espanyols” i un Govern a l’exili. No és una proposta encertada aquesta de la no participació. Així doncs, quina seria la resposta apropiada? Arribats aquest punt convé recordar una cita, una frase, de José Maria Aznar que no és precisament actual però que en els moments actuals s’hi escau molt bé. Era el dia 25 de novembre de 2012, quan va dir: “Antes se romperá la unidad de Cataluña que la de España”. ATENCIÓ.
Des del meu punt de vista i pensant en el futur del nostre país, vetllant per l’esdevenidor que deixem pels nostres fills (i nets); pensant en les il·lusions de tantes i tantes persones com han participat, i participen encara en aquest projecte col·lectiu; pensant en l’esforç de tots ells... Davant de tot això crec que cal fer un moment de reflexió abans de prendre cap decisió que després haguéssim de lamentar.
Volíem una CONSULTA PACTADA AMB EL GOVERN CENTRAL oi? Doncs bes per on ara, don Mariano ens l’ofereix. Hauríem d’interpretar aquestes eleccions com un plebiscit entre CONTINUAR COM ESTÀVEM o triar una opció QUE AVANCI VERS LA SOBIRANIA. I això tan sols es pot fer si de la part del sobiranisme hi tenim UNA SOLA LLISTA. Per què? La lectura que se’n farà del resultat electoral des de “Madrid”, sigui quin sigui el resultat, és fàcil de suposar. Serà en contra dels nostres interessos. La lectura que veritablement ens interessa a nosaltres és la que se’n faci allà a l’Europa comunitària. Aquesta és la lectura important. I allà no espereu que facin cap suma de partits. Miraran quina és la llista primera en aquesta contesa electoral, i prou. Ens cal, per tant, que una llista, SIGUI QUINA SIGUI, superi el llistó dels 2.500.000 vots. Si no ho aconsegueix cap llista, poc valor tindrà que s’hi arribi o no sumant-ne varies.
Ja sé que és una opinió personal i no té més transcendència que això. Però demano a tots aquells que tenen la responsabilitat de prendre decisions, a tots ells, els hi demano, que pel bé del país, tinguin un acte de generositat i per UNA VEGADA POSIN ELS SEUS LEGÍTIMS INTERESSOS DARRERE DELS DE TOTA LA SOCIETAT.
Si us plau: no doneu la raó a l’Aznar.
No sóc especialista en temes legals però no cal ser-ho per saber que el “cessament” del nostre Govern és IL·LEGAL. L’estat, el govern de l’Estat, ha comès un FRAU DE LLEI i no he vist ni tampoc no he escoltat a ningú que ho denunciï. Per què dic això (bé, no ho dic; ho escric), doncs perquè en l’article 155 de la constitució res en diu de poder cessar cap càrrec escollit democràticament sense cap sentència judicial prèvia, menys encara de dissoldre cap cambra de les dites “regionals”, com és el Parlament en el nostre cas. MAI un decret pot prevaldre per damunt d’una llei orgànica i el nostre Estatut és una llei orgànica. El nostre Parlament NOMÉS es pot dissoldre de tres maneres, tal com es preveu en l’Article 66 de l’Estatut, i el procediment emprat pel govern central és totalment fora de cap normativa. Així doncs davant aquest abús d’autoritat comès pel govern central quina hauria de ser la nostra resposta?
La primera reacció lògica semblaria ser que, ja que tot s’ha fet fora de norma NO SÓN LES NOSTRES ELECCIONS, i per tant el correcte seria NO PARTICIPAR-HI. Però com que “ells” tenen la “legalitat” de la seva part, ens podríem trobar per Nadal amb Parlament format només per partits “espanyols” i un Govern a l’exili. No és una proposta encertada aquesta de la no participació. Així doncs, quina seria la resposta apropiada? Arribats aquest punt convé recordar una cita, una frase, de José Maria Aznar que no és precisament actual però que en els moments actuals s’hi escau molt bé. Era el dia 25 de novembre de 2012, quan va dir: “Antes se romperá la unidad de Cataluña que la de España”. ATENCIÓ.
Des del meu punt de vista i pensant en el futur del nostre país, vetllant per l’esdevenidor que deixem pels nostres fills (i nets); pensant en les il·lusions de tantes i tantes persones com han participat, i participen encara en aquest projecte col·lectiu; pensant en l’esforç de tots ells... Davant de tot això crec que cal fer un moment de reflexió abans de prendre cap decisió que després haguéssim de lamentar.
Volíem una CONSULTA PACTADA AMB EL GOVERN CENTRAL oi? Doncs bes per on ara, don Mariano ens l’ofereix. Hauríem d’interpretar aquestes eleccions com un plebiscit entre CONTINUAR COM ESTÀVEM o triar una opció QUE AVANCI VERS LA SOBIRANIA. I això tan sols es pot fer si de la part del sobiranisme hi tenim UNA SOLA LLISTA. Per què? La lectura que se’n farà del resultat electoral des de “Madrid”, sigui quin sigui el resultat, és fàcil de suposar. Serà en contra dels nostres interessos. La lectura que veritablement ens interessa a nosaltres és la que se’n faci allà a l’Europa comunitària. Aquesta és la lectura important. I allà no espereu que facin cap suma de partits. Miraran quina és la llista primera en aquesta contesa electoral, i prou. Ens cal, per tant, que una llista, SIGUI QUINA SIGUI, superi el llistó dels 2.500.000 vots. Si no ho aconsegueix cap llista, poc valor tindrà que s’hi arribi o no sumant-ne varies.
Ja sé que és una opinió personal i no té més transcendència que això. Però demano a tots aquells que tenen la responsabilitat de prendre decisions, a tots ells, els hi demano, que pel bé del país, tinguin un acte de generositat i per UNA VEGADA POSIN ELS SEUS LEGÍTIMS INTERESSOS DARRERE DELS DE TOTA LA SOCIETAT.
Si us plau: no doneu la raó a l’Aznar.