Davant cada greu dificultat que ens presenta la vida, la primera resposta acostuma a ser el defalliment, la decepció, la desesperança... És en aquests moments que correm el perill de rebolcar-nos en aquest estat d’ànim i quedar-nos en el fangar de la desesperació i les lamentacions. Aquesta és una opció. L’altra opció és aixecar el cap, espolsar la desesperació, eixugar les llàgrimes, analitzar la situació i començar a treballar per sortir-ne. En aquests moments és bo recordar que sempre torna a sortir el sol, que després d’una forta pujada ve una baixada i quan es tanca una porta s’obre una finestra. És ara quan un troba els bons amics i descobreix les persones fermes de veritat, aquelles amb qui t’hi jugaries la vida; és quan podem fer sortir el millor de nosaltres mateixos i de tots els que ens envolten.

Penso que els moments de País que estem vivint és una mostra més d’aquestes situacions dures que ens dóna la vida i que posa a prova la nostra grandesa com a persones. Aquests dies, molts hem estat en una mena d’estat de xoc perquè no hem fet el cim de la manera que havíem desitjat. Tots plegats em set força innocents. Segur que pensàvem que, com que nosaltres no anem contra ningú i caminem amb el lliri a la mà, l’altra part aniria del mateix pal. Doncs no! Pensàvem que ens enfrontàvem a un llangardaix inofensiu i ens hem deixat enganyar. El nostre enemic és un drac que només ens ensenyava una mica el morret mentre ens manteníem quiets i submisos. Els crits eixordadors de “votarem” han despertat l’animal i hem pogut descobrir que és un enorme drac enfurismat amb més d’un cap que treballa de manera desbocada per destruir-nos. No ens havíem adonat que un d’aquests caps era l’estimada Europa. La nostra lluita i resistència en voler votar i fer possible un Referèndum que havien dit que no es faria, la nostra valentia i esforç per fer-lo possible els ha deixat en ridícul davant del Món. No ens imaginàvem que la nostra lluita pacífica i festiva despertaria la fera ferotge del feixisme que estava adormida sota l’aixopluc del govern del PP, de les elits econòmiques d’Espanya, i de la Comunitat econòmica europea. Ara ja ho sabem! Podem rendir-nos i dir perquè no ha fet això o allò o podem lluitar. Jo opto per lluitar. I tu? Seràs dels que assegut a la cadira criticaràs tot allò que no s’ha fet? Ens cal agafar forces, intel·ligència i unitat d’acció per destruir-la. Serà fàcil? No ho crec però sí que serà possible si tots ho creiem i treballem per aconseguir-ho
NO M’HAN VENÇUT!

Segons la llegenda, Sant Jordi va ser capaç de matar el drac i fer néixer un roser de la seva sang; serem capaços de vèncer el drac i fer renéixer la nostra República de les seves cendres?
Jo vull pensar que sí. Tinc tota la convicció que això serà així però tots hi hem de posar el coll perquè res s’aconsegueix perquè sí. Em nego a rebolcar-me en la queixa i la desesperança perquè llavors sí que m’hauran vençut.

Hem arribat fins aquí perquè ens ho hem cregut, perquè no hem defallit, perquè molts han pogut veure que no anem contra ningú; perquè molts poden veure que volem construir un País que sigui una mica més just on capiguem tots. He anat a moltes manifestacions i en cap d’elles s’ha insultat, o menystingut a ningú. La tolerància, la companyonia, el bon fer ha fet que gent d’arreu de Catalunya ens hàgem agermanat i abraçat Ens han dit que som intolerants, que creem fractura social, que partim no sé què. La destrucció de convivència ve de part d’aquells que insulten, peguen o destrueixen aclamant la unitat d’Espanya, aquests sí que han trencat la convivència i la cara de més d’un.

Com els pagesos de la llegenda de Sant Jordi, no tenim exèrcit, no tenim armes però ens tenim els uns als altres i una gran capacitat d’organització col·lectiva. Cadascú de nosaltres ha de fer la seva petita part de feina. És tan important el que surt a la manifestació, com el que és capaç de tancar la televisió o deixar de llegir la premsa quan escampa odi i mentides, com el que anima al que defalleix, com el que està a primera línia de foc. Ara tothom és necessari i imprescindible per arribar a bon port.

Per tots els que m’han precedit en aquesta lluita, per tots els que estimo, jo hi seré. També et convido a ser-hi perquè ara ho tenim més a prop.