Els que seguim poc o molt l’esport d’equip (futbol, bàsquet, handbol, ...) sabem que en alguns moments del partit els entrenadors demanen un temps mort, bé sigui per asserenar el joc, per consolidar una estratègia o per fer front de manera més efectiva una estratègia del contrari que està desconcentrant l’equip.

Jo crec que en aquests moments, si parlem de la situació política de Catalunya i de l’estat, estem en una mena de temps mort, potser no convocat per ningú, però que totes les parts accepten, encara que cadascuna amb una visió diferent del partit.

És evident que, en l’encontre que s’està portant a terme entre els governs de l’estat i el català, hi ha una part que considera que els seus atacs han delmat les posicions de la part contraria, i és força evident també, que aquests violents atacs i les lesions que han provocat han arronsat i dispersat les forces de l’altra part.

I ara potser estem en aquesta mena de temps mort, que vol dir que el partit no s’ha acabat i que molt probablement uns i altres estan aprofitant per redefinir les seves estratègies i per recompondre les seves forces.

No sé quant durarà aquest temps mort però una de les parts té els líders empresonats o refugiats i ha vist també, ben recentment, apallissada de mala manera la seva grada i per mi no hi ha dubte que una cosa i l’altra no s’oblidaran fàcilment, i no sembla que aquesta sigui la millor manera de recuperar la normalitat necessària per a una contesa justa i equilibrada.

De totes maneres, ambdues parts han de definir ara les seves propostes per a enfrontar els dies després del dia 21 de Desembre i caldrà que cadascuna d’elles mediti bé quina estratègia planteja per superar els dèficits que fins ara s’han pogut tenir, que es renunciï al joc violent, que es plantegi un partit de tu a tu en el que ningú vulgui imposar a l’altre una victòria només per la via de la força o la parcialitat de l’àrbitre.

Les victòries s’han d’assolir perquè els plantejaments siguin més encertats, les propostes més engrescadores, el joc sigui net i l’enfrontament se superi pel debat noble entre les raons dels uns i dels altres i que la gent puguem decidir quina vida volem viure i amb quins companys volem fer el viatge.

Aquest és el repte i aquest entenc que hauria de ser el compromís de totes les parts per a després del dia 21 D, si volem que les aigües tornin al seu cabal que és el que ens convé a tots.