L’adolescent que comença a caminar per la vida amb una certa autonomia creu descobrir personalment, i se’n vanta, un munt de coses que ja són ben evidents des de fa molt de temps. Creiem ser els pioners, quan no fem sinó repetir el que altres han pensat i dit temps enrere. De fet, els grecs ens van deixar el llistó molt alt per poder ser originals.
 

Fixem-nos en el text següent que sembla reproduir els anhels que està avui compartint bona part de la nostra ciutadania.: “El nostre primer objectiu és treballar sense treva ni descans per assolir per tots els medis legals que a la nostra pàtria, Catalunya, li sigui reconeguda la seva personalitat per governar-se com mestressa de lo seu. I això ho volem, no com a privilegi o concessió de l’Estat Espanyol, sinó reconeixent-li que hi té dret per la seva història i per tenir la plena seguretat en tots els ordres de la vida per sortir d’aquesta vergonyosa tutoria legal que implantaren els nostres doctrinaris del passat copiant els principis unitaris de França.” Aquest paràgraf va aparèixer a EL PUIGMAL, publicació ripollesa, el 3 de novembre de 1907, ara ha fet 110 anys.
 

La història es repeteix com una cançó enfadosa. Veiem l’exemple següent, que sembla una proposta de manifestació programada per a la setmana vinent: “L’acte més grandiós, de tots els actes populars que es celebraran amb motiu de l’Assemblea del dia 24, serà sens dubte la manifestació que, per a la tarda del divendres, s’està organitzant… Solament la bandera de Catalunya presidirà l’imponent acte; no serà la bandera d’un partit, serà el símbol de pàtria que agermanarà a tots els seus fills. Per les instruccions dictades per la Comissió organitzadora, és de preveure que serà un acte seriós i ple de magnificència... Les multituds innombrables de ciutadans que hi acudeixin mostraran que el nostre poble és digne d’ésser atès en ses justes demandes, tants cops escamotejades i burlades pels polítics madrilenys.” Text aparegut a la publicació RIPOLL, del 25 d’octubre de 1913, ara fa 104 anys.
 

No ens resulta molt propera la crida a votar el pròxim 21 de desembre que ens proposa el paràgraf següent?: “Sembla que era ahir i... ja hi tornem a ser. Tindrem altra volta eleccions aquest any, i Catalunya tornarà a ressorgir esplendent i triomfant de la lluita que s’apropa, fent ostensió, una vegada més, de la seva ferma voluntat d’ser deslliurada del jou que ja fa més de tres segles està sotmesa. No caldrà pas sirgar molt per assolir la indiscutible victòria. La terra està ben preparada i la collita plena i abundosa no ens pot mancar. Ni les falsedats, ni les injúries, ni els odis agombolats aquí i allà pels enemics de la nostra Pàtria, ni les divisions en l’ordre del procediment, no fonamentals, esdevingudes en el nacionalisme, podran aturar ni un sol moment, la marxa del nostre poble, la marxa incessant, progressiva i conscient del poble català, cap a la seva alliberació.” Ni les divisions en l’ordre del procediment... Ni calcat! I això apareixia el 17 de març de 1923 a El Catllar de Ripoll, publicació local.
 

zDavant l’allau de crítiques contra l’ensenyament català, titllant-lo de manipulador i adoctrinador, els docents del nostre poble responen amb els valors que imparteixen des de les aules. Què en diríeu del paràgraf següent?: “Res de lliçons de memòria, res de definicions automàtiques, res de règim casernari; al davant teu hi ha una vida en germinació; té les seves lleis, les seves necessitats, els seus múltiples interessos; al teu davant hi ha un esperit ric en possibilitats; fes-lo lliure, humà, generós, bell, i per fer-lo lliure, humà, generós i bell, desperta-li l’esperit, que senti el que diu, el que pensa, que comenci ara, en aquest precís moment que entra a l’escola, a pensar per si mateix, a governar-se per si mateix, que sigui disciplinat pel seu sentit propi, no perquè tu, mestre, li ho manes. Tu i ell sou aquí per una obra de perfecció social, sou aquí com a forjadors del Progrés”. Transcripció un tros d’article aparegut a Ripoll, a Triomf, una publicació local, l’any 1937, basant-se en la nova educació que la Segona República havia promogut.
 

Per acabar, un acudit que va escriure el genial Jaume Perich, mort l’any 1995, i que podria figurar a la premsa actual.

Hi ha dos homes asseguts a la barra d’un bar.

- La izquierda está fatal... –diu el personatge de la dreta, barbut, progre, alter ego del dibuixant .

- Pues mire que la derecha... – contesta l’altre, un burgès tot encorbatat.

- ...pero la derecha al menos tiene el gobierno del PSOE! – observa el primer.

- Eso sí.
 

La història, vaivé incessant,  va i ve però malauradament sempre torna. Tanmateix,  també el temps escolat pot donar-nos lliçons positives. Com aquest axioma de Manuel de Pedrolo, novel·lista català mort l’any 1990, que en la seva obra Cròniques d’una ocupació, reflexionava: “La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.”