Fa ja un bon grapat de dies, que és habitual que la gent del meu entorn em pregunti com veig els últims esdeveniments de l’actual situació política de Catalunya, i, sobretot, la pregunta més difícil de respondre: què passarà a partir d’ara? El cert, és que a cada dia que passa, es fa més complex analitzar el que està passant, ja que la situació és cada vegada més complexa. A més a més, si tenim en compte que des de la proclamació de la república hem entrat a un terreny totalment desconegut, l’escenari d’hipòtesis de què pot passar a partir d’ara, al meu entendre, és totalment impossible de pronosticar.

Els fets que hem viscut aquests darrers dos mesos a Catalunya i que s’han succeït a una velocitat de vertigen han transformat per complet la realitat política catalana. Fa dos mesos, era imprevisible preveure que abans del referèndum hi hauria detencions d’alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya. Fa dos mesos era imprevisible preveure un referèndum amb els cossos policials de l’estat carregant contra els votants, tal i com ho hem viscut. Fa dos mesos, era imprevisible preveure que els dos líders de les principals entitats sobiranistes de Catalunya estarien privats de llibertat. Fa dos mesos, era imprevisible preveure que l’estat espanyol intervindria el Govern de la Generalitat de Catalunya a través de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Fa dos mesos, era imprevisible preveure que el govern de l’estat espanyol dissoldria el Parlament de Catalunya i convocaria eleccions a Catalunya. Fa dos mesos, era imprevisible preveure que després de la proclamació de la república el Govern de Catalunya es separaria en dos (una part aquí a Catalunya i una altra part a Brussel·les). I, sí, fa dos mesos, era totalment imprevisible preveure que el Govern de Catalunya. En aquest cas només la part que no ha marxat a l’estranger, estaria a la presó privat de llibertat.

A partir d’ara, el principal horitzó són les eleccions convocades pel dia 21 de desembre. Però per arribar fins aquesta data, els fronts oberts són uns quants i alguns d’ells de vital rellevància. Hi han moltes incerteses que poden produir importants alteracions dels fets que acabin succeïnt. Qualsevol canvi que alteri la situació judicial dels actuals empresonats pot condicionar els esdeveniments futurs d’una manera important. L’alteració de l’actual situació de llibertat amb condicions del President Puigdemont i la resta de consellers a Bèlgica, pot ser un factor determinant, ja que la repercussió que està suposant la seva estada a Brussel·les és considerable. La mobilització als carrers, sempre ha sigut i de ben segur que serà rellevant en cas que aquesta es torni a produir de forma massiva o l’aparició d’algun recolzament extern que canviï l’actual dinàmica són altres factors importants.

El que està clar és que el gran valor de Catalunya als darrers anys han sigut les urnes, i aquest és el terreny que sense cap dubte cal guanyar en les properes eleccions.