És sabut que les paraules no designen només un contingut, són també el marc d’emocions que les envolta. Què hi ha darrera la paraula “adoctrinament”? Respon a una realitat? No, tots sabem que des de fa temps s’intenta demonitzar, des de certes opcions polítiques, el model d’escola catalana.

És una estratègia ben calculada. Primer llencen “l’etiqueta” i després busquen alguna realitat que hi encaixi i si no la troben, la fabriquen.

Així es va voler identificar immersió lingüística amb imposició. Darrera de qüestionar la immersió hi ha la voluntat de potenciar una doble xarxa lingüística; escoles en català, escoles en castellà, frenant la cohesió social aconseguida. L’objectiu no és lingüístic, és polític. I ara, al sentit de pertinença que tota comunitat té se li diu adoctrinament escolar.

Es poden “adoctrinar” nens de P4 i 1r de primària? Hem vist com un cos de mestres anaven a declarar per aquest supòsit.

Els experts ens avisen que no ens hem de limitar a argumentar en contra d’aquest tipus d’acusacions perquè cada vegada que ho fem, consolidem els contravalors que volen difondre els que es posicionen en contra del model d’escola catalana. Hem de continuar donant valor a les paraules que el caracteritzen: model acollidor, integrador i cohesionador.

El sentiment de pertinença a una comunitat no procedeix únicament de l’escola. A l’escola, un nen, un adolescent hi passa el 17% del seu temps de 4 als 18 anys (inclòs hores descans) i és precisament a l’àmbit familiar i social on es conreen sobretot aquests valors d’arrelament.

Ara bé, si hom vol ignorar que la realitat catalana és una realitat nacional amb un fort sentiment d’alta ambició en el seu autogovern, i obvia als més de dos milions de persones que s’expressen democràticament en aquest sentit, només li queda una solució: culpar a l’escola de les aspiracions polítiques del país.

La relació família-escola-societat no es pot minar per interessos polítics. Afeblir aquesta base és anar en contra de la societat en general que necessita poder confiar en les seves institucions educatives. A Catalunya, s’ha demostrat abastament que s’hi pot confiar.