La UE i el referèndum
El passat dissabte el President Puigdemont ens va sorprendre amb la idea de fer un referèndum per si Catalunya volia romandre o no a la Unió Europea. El fet no és del tot anecdòtic ni estrany i més quan la UE s’ha tret la careta en relació al procés català. Si repassem una mica la història veuríem que els referèndums dins els estats de la UE estan a l’ordre del dia. D’ençà del 1972 s’han fet quaranta-vuit referèndums relacionats amb la pertinència o no a la UE. D’aquests quaranta-vuit, només un s’ha fet a l’estat espanyol, que no va ser per saber la voluntat dels espanyols si volien pertànyer a la UE o no, sinó per si ratificava el projecte de constitució europea del 2005, què per si algú li falla la memòria, a Espanya va guanyar el SÍ amb només un 41% de participació, i tothom ho va donar per bo, i ningú va posar el crit al cel per això.
Si analitzem els països que s’han incorporat a la UE veurem que la gran majoria ho han fet en respectius plebiscits, com ara: Malta, Eslovènia, Hongria, Lituània, Eslovàquia, Polònia, República Txeca, Letònia, Estònia i Croàcia. Deixant a banda els sis estats fundadors, setze dels vint-i-vuit estats membres ho han fet consultant als seus respectius ciutadans. Resulta si més no curiós que només sis dels estats membres ho han fet sense passar per les urnes, com ara: Bulgària, Romania, Grècia, Xipre, Portugal i qui falta?? Exacte. L’estat més demofòbic per excel·lència, Espanya.
Per això, i no per altra cosa, els dirigents del PP, PSOE, C’s, etc. es posen les mans al cap quan senten la paraula referèndum o urnes. Només els hi agrada quan saben del cert que els hi pot afavorir els seus interessos electorals o econòmics.
Però tornant a l’essència de tot plegat, certament els ciutadans no som escèptics d’una Unió Europea, més aviat tot al contrari, però sí que estem radicalment en contra d’aquesta UE d’en Junquer i en Tajani, que només vetllen pels seus interessos econòmics i no pas pels principis democràtics més elementals.
Per altra banda, vull quedar-me amb la idea de fer un referèndum d’entrada a la UE, que si llegim entre línies les paraules del President Puigdemont voldria dir que la implementació de la República Catalana està més a prop del que ens pensem.
Si analitzem els països que s’han incorporat a la UE veurem que la gran majoria ho han fet en respectius plebiscits, com ara: Malta, Eslovènia, Hongria, Lituània, Eslovàquia, Polònia, República Txeca, Letònia, Estònia i Croàcia. Deixant a banda els sis estats fundadors, setze dels vint-i-vuit estats membres ho han fet consultant als seus respectius ciutadans. Resulta si més no curiós que només sis dels estats membres ho han fet sense passar per les urnes, com ara: Bulgària, Romania, Grècia, Xipre, Portugal i qui falta?? Exacte. L’estat més demofòbic per excel·lència, Espanya.
Per això, i no per altra cosa, els dirigents del PP, PSOE, C’s, etc. es posen les mans al cap quan senten la paraula referèndum o urnes. Només els hi agrada quan saben del cert que els hi pot afavorir els seus interessos electorals o econòmics.
Però tornant a l’essència de tot plegat, certament els ciutadans no som escèptics d’una Unió Europea, més aviat tot al contrari, però sí que estem radicalment en contra d’aquesta UE d’en Junquer i en Tajani, que només vetllen pels seus interessos econòmics i no pas pels principis democràtics més elementals.
Per altra banda, vull quedar-me amb la idea de fer un referèndum d’entrada a la UE, que si llegim entre línies les paraules del President Puigdemont voldria dir que la implementació de la República Catalana està més a prop del que ens pensem.