El 21D hi tornarem per la llibertat
“Hem remuntat situacions més adverses de la nostra història col·lectiva, bé sigui amb la paraula, amb el somriure i, quan ha calgut, amb el silenci, però no deixarem mai que res ens glaci els nostres cors”
Jordi Cuixart
Sí, va haver-hi un moment que potser vàrem creure –som així d’ingenus– que tots sortirien de la presó. Tots. Els consellers i els Jordis. Potser encara pensàvem que l’Estat actuaria amb un sentit d’egoisme, més que no de justícia, i que els seria més convenient no presentar davant del món la imatge d’una campanya electoral que ells qualifiquen de “normal”, però que es fa amb presos polítics a les garjoles.
I no ha estat així. Aquesta estranya setmana començava dilluns amb la notícia que Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart no quedaven amb llibertat, ni que fos amb aquella enganyosa llibertat provisional fins a esperar judici, com la resta. Quina és la normalitat d’unes eleccions que es faran amb un candidat a la presó i un altre a l’exili? Quina és la normalitat de fer-les amb els líders de dues entitats cíviques i pacífiques acusats de promoure una “explosión de violència”? I encara podríem anar més enllà. Hi ha normalitat quan continuen registres policials com el de dimarts passat a la seu de l’Idescat, buscant dades de l’1 d’octubre? Hi ha normalitat quan s’investiguen i es criden a declarar comandaments dels Mossos d’Esquadra que, presumptament, no van actuar de manera prou expeditiva el mateix dia? Hi ha normalitat quan es prohibeix que un Ajuntament il·lumini les fonts de color groc? Hi ha normalitat quan es vol aprofitar que Madrid controla la Generalitat per emportar-se les peces de Sixena del Museu de Lleida? Hi ha normalitat quan hi ha entitats del tercer sector que atenen persones necessitades que no disposen de recursos perquè la intervenció del 155 ha aturat les subvencions? Hi ha normalitat quan es vol dictar als periodistes com s’han d’expressar quan es refereixen als empresonats o als exiliats?
I malgrat tot, l’única resposta a aquesta situació serà la més pacífica i democràtica que sabem donar, la d’anar a les urnes encara que sigui en unes eleccions imposades des del govern d’Espanya. I allà, demostrar que continuem volent ser, que no ens han derrotat, i que volem recuperar les institucions, la democràcia i el dret a decidir sobre el nostre futur. La dignitat, mai no ens l’han pres. Òmnium Cultural no ha de fer ni vol fer la tasca dels partits polítics, que són els principals actors de qualsevol campanya electoral, però sí que en aquesta ocasió excepcional ens posicionem al costat d’aquells que comparteixen el rebuig a l’article 155, la demanda de llibertat pels presos i la de restitució de les plenes funcions de la Generalitat, com a premisses bàsiques.
Com ja vàrem fer el dia 1 d’octubre, ens tornarem a trobar a les urnes el dia 21 de desembre: és el tot o res, l’última trinxera per defensar la llibertat.
I no ha estat així. Aquesta estranya setmana començava dilluns amb la notícia que Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart no quedaven amb llibertat, ni que fos amb aquella enganyosa llibertat provisional fins a esperar judici, com la resta. Quina és la normalitat d’unes eleccions que es faran amb un candidat a la presó i un altre a l’exili? Quina és la normalitat de fer-les amb els líders de dues entitats cíviques i pacífiques acusats de promoure una “explosión de violència”? I encara podríem anar més enllà. Hi ha normalitat quan continuen registres policials com el de dimarts passat a la seu de l’Idescat, buscant dades de l’1 d’octubre? Hi ha normalitat quan s’investiguen i es criden a declarar comandaments dels Mossos d’Esquadra que, presumptament, no van actuar de manera prou expeditiva el mateix dia? Hi ha normalitat quan es prohibeix que un Ajuntament il·lumini les fonts de color groc? Hi ha normalitat quan es vol aprofitar que Madrid controla la Generalitat per emportar-se les peces de Sixena del Museu de Lleida? Hi ha normalitat quan hi ha entitats del tercer sector que atenen persones necessitades que no disposen de recursos perquè la intervenció del 155 ha aturat les subvencions? Hi ha normalitat quan es vol dictar als periodistes com s’han d’expressar quan es refereixen als empresonats o als exiliats?
I malgrat tot, l’única resposta a aquesta situació serà la més pacífica i democràtica que sabem donar, la d’anar a les urnes encara que sigui en unes eleccions imposades des del govern d’Espanya. I allà, demostrar que continuem volent ser, que no ens han derrotat, i que volem recuperar les institucions, la democràcia i el dret a decidir sobre el nostre futur. La dignitat, mai no ens l’han pres. Òmnium Cultural no ha de fer ni vol fer la tasca dels partits polítics, que són els principals actors de qualsevol campanya electoral, però sí que en aquesta ocasió excepcional ens posicionem al costat d’aquells que comparteixen el rebuig a l’article 155, la demanda de llibertat pels presos i la de restitució de les plenes funcions de la Generalitat, com a premisses bàsiques.
Com ja vàrem fer el dia 1 d’octubre, ens tornarem a trobar a les urnes el dia 21 de desembre: és el tot o res, l’última trinxera per defensar la llibertat.