Empreses, empresaris i treballadors
Gairebé tots estem d’acord en què les empreses són la llavor del creixement que ens cal per recuperar l’ocupació i el nivell de riquesa col·lectiva que necessitem per mantenir l’Estat de benestar.
Tota mena d’empreses, però, al meu entendre, les empreses industrials són les que promouen més i millor ocupació i, no ens enganyem, en els temps actuals ens cal una millora del nostre teixit industrial que recuperi per a la nostra comarca els nivells d’ocupació i de consum que havíem gaudit en els anys setanta.
Però les empreses no existiran si no hi ha empresaris, bons empresaris, al darrere. Sense bons empresaris no hi ha empreses que s’assentin bé, progressin i creixin.
I el bon empresari té molt clar que la part més fonamental de la seva empresa són les persones que la formen, que són les que hi aporten valor, enginy, esforç i les que, al cap i a la fi, incorporen el seu treball per a configurar la seva oferta i que el mercat, el que rep, és el resultat d’aquest esforç i destresa.
El bon empresari procura que els seus treballadors valorin la feina que fan, apreciïn el seu lloc de treball i es facin seu el producte que l’empresa ha d’oferir al mercat.
El bon empresari és ben conscient que l’empresa és un projecte col·lectiu i que només aquest sentiment de projecte comú el portarà a l’èxit.
Però aquest projecte comú, no progressarà sense l’altre part fonamental de la balança, els treballadors, bons treballadors.
És evident que en aquest projecte comú tots hi tenim el nostre paper i que no tots els papers són iguals ni en compromís, ni en risc, ni en aportació, i tots som necessaris, cadascú al seu lloc, però és bàsic que els bons treballadors tinguem clar que la preparació tècnica, el compromís, la responsabilitat i la competència professional són imprescindibles per a l’èxit personal i per al col·lectiu.
La nostra comarca té innegables atractius per a aspirar a captar activitat empresarial i, sobretot industrial, i estem treballant tots per atreure-la. Però tenim al davant territoris competidors altament qualificats i amb prou atractius com perquè, massa sovint, ens superin.
L’èxit de les nostres empreses, la formació de la nostra gent, el compromís i la professionalitat dels nostres treballadors poden ser un bon argument per a superar els nostres competidors en aquesta cursa per a captar l’activitat empresarial, i sobretot industrial, que necessitem.
Tota mena d’empreses, però, al meu entendre, les empreses industrials són les que promouen més i millor ocupació i, no ens enganyem, en els temps actuals ens cal una millora del nostre teixit industrial que recuperi per a la nostra comarca els nivells d’ocupació i de consum que havíem gaudit en els anys setanta.
Però les empreses no existiran si no hi ha empresaris, bons empresaris, al darrere. Sense bons empresaris no hi ha empreses que s’assentin bé, progressin i creixin.
I el bon empresari té molt clar que la part més fonamental de la seva empresa són les persones que la formen, que són les que hi aporten valor, enginy, esforç i les que, al cap i a la fi, incorporen el seu treball per a configurar la seva oferta i que el mercat, el que rep, és el resultat d’aquest esforç i destresa.
El bon empresari procura que els seus treballadors valorin la feina que fan, apreciïn el seu lloc de treball i es facin seu el producte que l’empresa ha d’oferir al mercat.
El bon empresari és ben conscient que l’empresa és un projecte col·lectiu i que només aquest sentiment de projecte comú el portarà a l’èxit.
Però aquest projecte comú, no progressarà sense l’altre part fonamental de la balança, els treballadors, bons treballadors.
És evident que en aquest projecte comú tots hi tenim el nostre paper i que no tots els papers són iguals ni en compromís, ni en risc, ni en aportació, i tots som necessaris, cadascú al seu lloc, però és bàsic que els bons treballadors tinguem clar que la preparació tècnica, el compromís, la responsabilitat i la competència professional són imprescindibles per a l’èxit personal i per al col·lectiu.
La nostra comarca té innegables atractius per a aspirar a captar activitat empresarial i, sobretot industrial, i estem treballant tots per atreure-la. Però tenim al davant territoris competidors altament qualificats i amb prou atractius com perquè, massa sovint, ens superin.
L’èxit de les nostres empreses, la formació de la nostra gent, el compromís i la professionalitat dels nostres treballadors poden ser un bon argument per a superar els nostres competidors en aquesta cursa per a captar l’activitat empresarial, i sobretot industrial, que necessitem.