El Republicanisme i els investigadors socials
Les enquestes són una eina cabdal pels investigadors socials, de fet, amb elles, ens podem aproximar als valors, a les opinions i fins i tot a les múltiples inquietuds de la ciutadania.
Aquesta vegada però, les enquestes electorals han tornat a trontollar. Cap d’elles donava la majoria absoluta a la suma de les forces sobiranistes, cap d’elles va augurar l’empenta de la llista de Puigdemont i cap d’elles enfonsava a les tenebres de l’infern a un PP català que cada dia viu més lluny de la realitat del nostre país.
De fet, el que els hi demanem a les enquestes és que ens prediguin el futur, però a vegades oblidem que aquestes, són poca cosa més que fotografies fetes en un moment determinat i només a una petita part de la població. En definitiva, una imatge parcial de la realitat que alhora es veu alterada pels ulls de qui la mira...
Sigui com sigui, on van fer diana els entesos va ser en la participació. Als comicis del 21D va dipositar voluntats polítiques en una urna quasi el 82% de la població, una xifra increïblement increïble.
Més enllà de pronòstics, auguris i futurologia, en aquest país, la vigília del “Gordo de Navidad”que es sortejava a la Villa y Corte han quedat clares 3 coses:
1- Ha parlat tothom. Ja no hi ha cap majoria ni cap minoria silenciosa o cridanera, senzillament tothom ha parlat. Ha votat tot aquell qui tenia dret a fer-ho. Ningú s’ha quedat a casa.
2- Ha quedat demostrat que l’independentisme ha guanyat i que a més a més s’ha ampliat:
Novembre 2006: 1.352.111
Novembre 2010: 1.422.003
Novembre 2012: 1.734.852
Setembre 2015: 1.966.508
Octubre 2017: 2.044.038
Desembre 2017 : 2.057.646
3- Estem en plenes condicions per governar i lligar a la perfecció, a través de polítiques valentes, el discurs sobiranista amb el discurs social de lluita contra la crisi, i deixar clar d’una vegada que el procés independentista no és ni ha estat un invent de la burgesia catalana per dividir la classe obrera, com encara pregona algun indocumentat.
Ara toca tenir coratge, paciència, determinació i espera, també fortuna per trobar la drecera que ens faci posar els peus a Ítaca.
És evident que als investigadors socials els tocarà seguir fotografiant el pols del país, un país que aquesta vegada ha tornat a parlar com mai, per dir per terra, mar i aire que, ara sí, el Republicanisme ha guanyat.
Aquesta vegada però, les enquestes electorals han tornat a trontollar. Cap d’elles donava la majoria absoluta a la suma de les forces sobiranistes, cap d’elles va augurar l’empenta de la llista de Puigdemont i cap d’elles enfonsava a les tenebres de l’infern a un PP català que cada dia viu més lluny de la realitat del nostre país.
De fet, el que els hi demanem a les enquestes és que ens prediguin el futur, però a vegades oblidem que aquestes, són poca cosa més que fotografies fetes en un moment determinat i només a una petita part de la població. En definitiva, una imatge parcial de la realitat que alhora es veu alterada pels ulls de qui la mira...
Sigui com sigui, on van fer diana els entesos va ser en la participació. Als comicis del 21D va dipositar voluntats polítiques en una urna quasi el 82% de la població, una xifra increïblement increïble.
Més enllà de pronòstics, auguris i futurologia, en aquest país, la vigília del “Gordo de Navidad”que es sortejava a la Villa y Corte han quedat clares 3 coses:
1- Ha parlat tothom. Ja no hi ha cap majoria ni cap minoria silenciosa o cridanera, senzillament tothom ha parlat. Ha votat tot aquell qui tenia dret a fer-ho. Ningú s’ha quedat a casa.
2- Ha quedat demostrat que l’independentisme ha guanyat i que a més a més s’ha ampliat:
Novembre 2006: 1.352.111
Novembre 2010: 1.422.003
Novembre 2012: 1.734.852
Setembre 2015: 1.966.508
Octubre 2017: 2.044.038
Desembre 2017 : 2.057.646
3- Estem en plenes condicions per governar i lligar a la perfecció, a través de polítiques valentes, el discurs sobiranista amb el discurs social de lluita contra la crisi, i deixar clar d’una vegada que el procés independentista no és ni ha estat un invent de la burgesia catalana per dividir la classe obrera, com encara pregona algun indocumentat.
Ara toca tenir coratge, paciència, determinació i espera, també fortuna per trobar la drecera que ens faci posar els peus a Ítaca.
És evident que als investigadors socials els tocarà seguir fotografiant el pols del país, un país que aquesta vegada ha tornat a parlar com mai, per dir per terra, mar i aire que, ara sí, el Republicanisme ha guanyat.