2018: consolidem-nos!
Ja han passat tres mesos des del que podem anomenar els Fets d’Octubre. Només d’iniciar aquell mes, que s’escriurà de diversos colors als diversos llibres d’història, els catalans vam poder votar en referèndum si volíem que la nostra nació es constituís en un Estat Independent en forma de República. La victòria del sí fou aclaparadora i, en conseqüència, el Govern (encara autonòmic) de la Generalitat va fer allò que tocava: portar a la màxima seu de la democràcia catalana, el Parlament, el dia 27, la resolució que transformava la voluntat del poble expressada a les urnes en una declaració política. Així doncs, el mandat democràtic es feu realitat.
Al mateix moment que la nostra cambra votava tal resolució, l’Estat, que fins llavors tenia ple poder sobre la nostra terra, en forma de repressió i de documents mullats i esquitxats, diguem-ne Constitució, tramitava el cop d’Estat entre un Senat rialler i una justícia injusta i polititzada i es disposava a destituir el Govern provisional de la ja declarada República. El pas de l’autonomia a l’estat independent no es feu, doncs, efectiu. La manca de diàleg històrica del nacionalisme castellà, que segons ells no existeix, tornava a sortir de sota terra i evitava que la voluntat dels ciutadans catalans es portés a la realitat. Després, aquest nacionalisme de taverna tornà a fer de les seves, portant les nostres obres de Sixena a la seva zona de confort, empresonant el nostre Govern o llençant-lo cap a l’exili, imposant el castellà a l’administració... Res que variés massa d’allò que els nostres avantpassats ja havien vist amb el Tractat dels Pirineus i el Decret de Nova Planta; la mentida d’Espanya sempre té l’ombra llarga. Tot i així, però, el tret els va sortir per la culata. En les seves eleccions del 21 de desembre, imposades per ells perquè guanyessin ells, el poble de Catalunya, fidel altra volta a la llibertat, va tornar a donar la majoria als diputats i partits pro-república i va tornar a restituir el Govern Legítim.
La finalització del 2017 va ésser un temporal contra vent i pedra. Que el 2018 sigui més asolellat, tot i que la brisa sempre bufarà i que ens consolidem. És el nostre mandat expressat democràticament en tres ocasions. El 2018, consolidem-nos!
Al mateix moment que la nostra cambra votava tal resolució, l’Estat, que fins llavors tenia ple poder sobre la nostra terra, en forma de repressió i de documents mullats i esquitxats, diguem-ne Constitució, tramitava el cop d’Estat entre un Senat rialler i una justícia injusta i polititzada i es disposava a destituir el Govern provisional de la ja declarada República. El pas de l’autonomia a l’estat independent no es feu, doncs, efectiu. La manca de diàleg històrica del nacionalisme castellà, que segons ells no existeix, tornava a sortir de sota terra i evitava que la voluntat dels ciutadans catalans es portés a la realitat. Després, aquest nacionalisme de taverna tornà a fer de les seves, portant les nostres obres de Sixena a la seva zona de confort, empresonant el nostre Govern o llençant-lo cap a l’exili, imposant el castellà a l’administració... Res que variés massa d’allò que els nostres avantpassats ja havien vist amb el Tractat dels Pirineus i el Decret de Nova Planta; la mentida d’Espanya sempre té l’ombra llarga. Tot i així, però, el tret els va sortir per la culata. En les seves eleccions del 21 de desembre, imposades per ells perquè guanyessin ells, el poble de Catalunya, fidel altra volta a la llibertat, va tornar a donar la majoria als diputats i partits pro-república i va tornar a restituir el Govern Legítim.
La finalització del 2017 va ésser un temporal contra vent i pedra. Que el 2018 sigui més asolellat, tot i que la brisa sempre bufarà i que ens consolidem. És el nostre mandat expressat democràticament en tres ocasions. El 2018, consolidem-nos!