Si per casualitat em trobéssiu a l’aeroport de Casablanca o salpant de Tànger amb un vaixell, us pensaríeu que sóc una persona segura de mi mateixa, però no ho sóc.

Aquesta és la primera frase amb la qual Fàtima Mernissi comença el seu llibre L’harem occidental del qual en recomano, fervorosament, la lectura.

Precisament aquest dissabte a les 12 del migdia a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll es farà el Club de lectura d’aquest llibre amb en Ramon Alabau. Si podeu no hi falteu. I si no us heu llegit el llibre no passa res, us en faran venir ganes. No us sorprèn el títol? No us pregunteu el perquè d’aquest titular? Un llibre volgudament feminista, no m’agrada massa utilitzar aquest terme, però ajudarà a fer-me entendre. Ens apropa, des d’una altra mirada, a la dona musulmana, i ens apropa des d’una altra mirada a la dona occidental i a la lluita de les dones per sobreviure en un món pretesament dominat per homes. A totes les dones del món les volen recloure en harems sense jardins. La Fatema se’n va alliberar dels harems, tot i haver-hi nascut, perquè va tenir la possibilitat d’arribar a ser doctora en sociologia, assagista i professora universitària a l’Institut Universitaire de Recherche Scientifique de la Universitat Mohamed V de Rabat. Si veniu al club en parlarem de tot plegat, cadascú dona el seu punt de vista, se’n parla, es discuteix, riem, estem atents, ens comuniquem, aprenem i esbotzem les parets de qualsevol harem activant el nostre sentit crític. Fem cultura, sí senyor.

Sabeu, l’altre dia vaig anar al Club de cinema, també a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll amb en Ramon Musachs. La pel·lícula triada per parlar era La Escopeta Nacional de Luis García Berlanga amb guió de Rafael Azcona. Un goig escoltar la saviesa d’en Ramon sobre cinema i també la dels contertulians. Vam acabar parlant dels viatges a Perpinyà per anar a veure: El último tango i de les anècdotes per visionar Jesucristo superstar a Barcelona. Una senyora va explicar que, abans d’entrar al cinema, gent agenollada demanava que no es mirés la pel·lícula. La realitat sovint supera la ficció. La Escopeta Nacional també va ser l’ham per desfogar-nos tot fent comentaris sobre la situació política actual. Tothom hi va estar d’acord: no hem avançat gota.

A la Biblioteca municipal de Campdevànol vam llegir Wilt de Tom Sharpe, ens mereixíem un bon fart de riure després d’haver parlat d’Ànima de Wajdi Mouawad. Dos lectures també més que recomanables. L’anècdota de Campdevànol va ser que mentre rèiem tot parlant de Wilt, s’hi van afegir usuaris de la biblioteca, interessats per la nostra conversa i ara ja hem fet el club més gran. Els clubs enganxen.

I no oblidem els clubs de lectura infantils i juvenils que es van iniciar durant el curs passat a Ripoll. El dels més grans amb l’excusa de la lectura dels llibres de Batxillerat i el dels més petits pel gust de llegir i de poder compartir un sopar literari que han fet aquest inici de temporada. Tot un èxit.

I aquest divendres tornem a tenir una cita amb en Ramon Alabau i la literatura, amb en Ramon Musachs i el cinema i amb en Paco Navarro i la història per recordar, aprendre, somriure, parlar, comentar des de la imatge, les lletres i la història el Centenari de la Revolució Soviètica 1917-2017. Us hi apunteu?