El peu de la muntanya
“Només el poble salva el poble”. El passat 21 de desembre, una majoria, sense precedents, va parlar a través de les urnes. D’això se’n diu democràcia.
La democràcia no és altra cosa que una forma d’organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als seus representants.
La participació directa del poble de Catalunya va quedar palesa amb 70 diputats independentistes de 135 que en té el Parlament català.
La participació indirecta d’aquest resultat, la tenen aquests 70 diputats proposant com a candidat a President de la Generalitat de Catalunya a Carles Puigdemont. És impropi d’una democràcia que un candidat a la presidència d’un govern que compta amb els suports necessaris per fer-ho no pugui ser investit amb normalitat.
Aquest país fa anys que treballa per aconseguir un país més just, més lliure, més normal i més farcit d’oportunitats.
Els últims mesos han estat vertiginosos, intensos i ingents... Com un sol poble, unit, perseverant i conjurat amb la bandera de la democràcia i de les llibertats, hem arribat al peu de la muntanya, mai havíem arribat tan lluny. Mai ho havíem tingut el cim tan a prop. Ara falta ser més forts, encertar el camí i ser més a pujar-lo.
Però ara com ara, després de guanyar unes eleccions imposades i amb tot en contra, som prou forts per plantar-nos i exigir que ningú pot decidir a 600 km de distància qui ha de ser el President que els catalans han triat a les urnes. Només així respectarem la voluntat de tot un poble, que va parlar el passat 21 de desembre.
Ens poden imposar un 155, ens poden intervenir les finances, ens poden intimidar i estomacar amb les seves porres i fins i tot poden fer-nos patir, i molt, amb la seva justícia sense toga, però no, alterar la veu de la majoria ni la sobirania popular.
No necessitem més gent a la presó, no ens podem permetre més inhabilitacions sense govern, no necessitem més causes penals a la nova mesa del Parlament, i no anem enlloc amb una investidura simbòlica.
Necessitem una investidura i un govern real i efectiu, tot un executiu que al costat d’un poble alçat, treballi per ser més i més forts i encarar el camí definitiu que ens porti del camp base tan treballat, al cim tan anhelat. Perquè només el poble, salva al poble.
La democràcia no és altra cosa que una forma d’organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als seus representants.
La participació directa del poble de Catalunya va quedar palesa amb 70 diputats independentistes de 135 que en té el Parlament català.
La participació indirecta d’aquest resultat, la tenen aquests 70 diputats proposant com a candidat a President de la Generalitat de Catalunya a Carles Puigdemont. És impropi d’una democràcia que un candidat a la presidència d’un govern que compta amb els suports necessaris per fer-ho no pugui ser investit amb normalitat.
Aquest país fa anys que treballa per aconseguir un país més just, més lliure, més normal i més farcit d’oportunitats.
Els últims mesos han estat vertiginosos, intensos i ingents... Com un sol poble, unit, perseverant i conjurat amb la bandera de la democràcia i de les llibertats, hem arribat al peu de la muntanya, mai havíem arribat tan lluny. Mai ho havíem tingut el cim tan a prop. Ara falta ser més forts, encertar el camí i ser més a pujar-lo.
Però ara com ara, després de guanyar unes eleccions imposades i amb tot en contra, som prou forts per plantar-nos i exigir que ningú pot decidir a 600 km de distància qui ha de ser el President que els catalans han triat a les urnes. Només així respectarem la voluntat de tot un poble, que va parlar el passat 21 de desembre.
Ens poden imposar un 155, ens poden intervenir les finances, ens poden intimidar i estomacar amb les seves porres i fins i tot poden fer-nos patir, i molt, amb la seva justícia sense toga, però no, alterar la veu de la majoria ni la sobirania popular.
No necessitem més gent a la presó, no ens podem permetre més inhabilitacions sense govern, no necessitem més causes penals a la nova mesa del Parlament, i no anem enlloc amb una investidura simbòlica.
Necessitem una investidura i un govern real i efectiu, tot un executiu que al costat d’un poble alçat, treballi per ser més i més forts i encarar el camí definitiu que ens porti del camp base tan treballat, al cim tan anhelat. Perquè només el poble, salva al poble.