Fa pocs dies es va publicar una nota de premsa en la que es comunicava que el Govern pagarà el sou a alcaldes de pobles de menys de 2000 habitants. I s’afirmava que “s’atribuïa la mesura a la voluntat d’equilibrar el territori”.

Modestament, crec que aquesta pot ser una mesura, però no és determinant del que s’hauria d’entendre com equilibri territorial. Són moltes les mesures a adoptar, consideracions socials -igualtat de drets i conseqüentment equilibri de serveis-, equilibri econòmic, descentralització, disposar d’unes infraestructures que ens garanteixin una mobilitat eficaç, eficient i sostenible, així com apostar per una xarxa de transport públic que doni resposta àmplia i majoritària a la mobilitat de la població, és a dir, polítiques d’equilibri territorial justes i assumibles. I és aquesta l’aposta que hauria de proporcionar un equilibri territorial adequat i òptim.

Evidentment no és viable ni econòmicament sostenible, el crear els mateixos serveis a diferents indrets, tenim exemples de grans obres que no són ni eficaces ni econòmicament sostenibles, que dia a dia s’estan deteriorant i que la seva utlització és absolutament nul·la.
Sí hauria de ser viable, i ho és, unir esforços i capacitats, i, primordialment, garantir l’accés a aquests serveis, sigui quin sigui el punt on es trobin. Serà aquesta coordinació i equitat, les que proporcionaran un equilibri compensat als diferents indrets del territori i el seu desenvolupament, i el qual ha de permetre la convivència i la universalitat dels serveis bàsics, tant en entorns rurals com metropolitans.