A pocs dies de complir-se 6 mesos dels tristos i desgraciats fets ocorreguts el 17 d’agost, es tornen a remoure sentiments, pensaments, incerteses.

La informació que s’ha anat coneixent a partir d’aquella data , i sobre tot el fet que l’imam fos confident a sou del CNI, no té qualificatiu. Com tampoc en té la negativa a donar explicacions, quan s’han demanat.

Es poden fer partides d’escacs al treball, en societat i en política, però jugar amb la seguretat de tota la població, amagant informació a la resta de cossos policials, i conseqüentment provocant una situació de vulneració davant el terrorisme, no és pertinent ni justificable.

I sí és adient reiterar el reconeixement i agraïment a totes les persones que varen intervenir per minimitzar els danys i per aclarir els fets: Mossos d’ Esquadra, Policies Locals, serveis d’emergències, sanitaris, persones anònimes...

El govern espanyol, fa poc més d’un mes, va exposar el contingut del paquet de mesures de seguretat projectades per fer més eficaç la lluita contra el terrorisme, i, entre elles, va ressaltar el control de les plataformes de lloguer de pisos, el lloguer de vehicles, l’adquisició i distribució de bombones de butà i la vigilància sobre imams sospitosos, tot justificant-se en el fet que els atemptats de l’agost imposaven la necessitat de pensar en millores. Alhora, en la presentació de les dites mesures, el ministre de torn, deia que era fonamental transmetre una imatge d’unitat. Afirmació a la qual s’ha de respondre: No, no s’ha de transmetre una imatge d’unitat, ha d’existir unitat. 

De tots els fets se n’han d’extreure noves premisses, per millorar els protocols i mesures existents, tot amb la finalitat d’ aconseguir un grau de seguretat òptim, i per aconseguir-ho és absolutament necessari treballar en equip, sense fissures, de forma coordinada, amb la implicació de tots els agents que treballen pel mateix objectiu, deixant de banda prepotències mesquines i orgulls inútils