Costa d’entendre com pot ser possible que una cosa tan senzilla com una cerca a Google resulti tan complicada per alguns dels nostres diputats del bloc republicà. La qüestió de la investidura està paral·litzant el país d’una manera difícil de comprendre.

Si fem la cerca, queda clar qui és el President de Catalunya, i si observem els resultats electorals de les eleccions del cop d’estat, també. Fins i tot caldria dir que no cal buscar un President, perquè ja en tenim un. Ara mateix, el nom de Carles Puigdemont és molt més que un nom i un cognom: Puigdemont representa la dignitat de tot un poble, la resposta de la República a les ingerències de l’oest. No hi ha resposta més efectiva i realista que mantenir-lo com a cap del Govern.

Val a dir també que pot ser lícit pensar que, com va dir la virreina Soraya, “no cuesta tanto sacrificar un catalán” i que si la figura de Puigdemont sortís de la primera línia, els nostres presos i exiliats, els membres legítims del nostre Govern, ho tindrien més fàcil per tornar a casa. Malauradament, però, l’estat espanyol ha demostrat de manera notòria que la negociació no és una paraula que aparegui al seu diccionari. Què ens hauria de fer pensar, doncs, que sense Puigdemont tornaran a casa? El problema no és el nom, és la manera de pensar.

Només amb la República, els ostatges deixaran de ser-ho i, només amb Puigdemont, el nostre President, garantirem la dignitat de la República.