Que ningú s’equivoqui, pagar per aconseguir la llibertat és també una condemna
Aquesta setmana el sobiranisme ha tornat a ocupar la cleda que la policia Nacional ens té preparada, gairebé cada setmana, per acompanyar i donar escalf, als companys i companyes independentistes, que el jutge Llarena cita a declarar al Tribunal Suprem, com aquell que passa llista.
Dilluns va ser el torn de la Marta Rovira, Secretària General d’ERC i que la Guàrdia Civil vincula al nucli dur del referèndum i de la Marta Pascal, com a coordinadora del PDeCAT, un dels partits que van donar suport a la gesta de l’1 d’octubre.
La primera va sortir en llibertat sota fiança de 60.000 euros; la segona sense càrrecs, fiança, ni mesures cautelars.
Dimarts declarava l’Artur Mas, citat com a màxim líder del PDeCAT durant el referèndum, i la Neus Lloveras, com a presidenta de l’AMI i, per tant, com a la màxima representant dels ajuntaments que varen col·laborar en l’1-O. Tots dos, després d’algunes hores, sortien en llibertat.
L’endemà la protagonista era l’Anna Gabriel com a dirigent de l’esquerra anticapitalista que va donar suport al referèndum i que va decidir no presentar-se davant el jutge i quedar-se a Ginebra.
Tot plegat ens situa davant d’una grandíssima causa per carregar-se a bocins l’independentisme. Estem davant, també, de l’evidència que el Regne d’Espanya en comptes de buscar solucions polítiques, juga a polititzar els tribunals, a fer política amb toga i a desplegar arreu i a tota hora la repressió màxima.
Davant de l’atzucac en el qual estem instal·lats, no hi ha cap dubte que estem immiscits en una autèntica “guerra”, una batalla que es preveu llarga, que s’intueix pesada i angoixant i que tot indica que ens farà patir molt a tots. En definitiva, estem davant d’un conflicte que es dilatarà en el temps perquè l’adversari és fort, pervers i trampós, i perquè no té cap intenció de perdre.
Els fets són els que són, l’octubre i el novembre l’independentisme va ser obligat a retrocedir per l’adversari amb una brutal ofensiva policial, política i judicial molt violenta i autoritària. Però no ens n’oblidem, el 21D, gairebé en temps afegit o de descompte, el sobiranisme va aconseguir marcar un gol d’or que empatava el partit i que obre, sens dubte, nous escenaris.
Ara toca fer govern, un executiu valent que segueixi empenyent i ampliant la base social i sobretot toca prendre consciència d’on som i del camí que ens falta recórrer. Assumir aquest fet no és en cap cas rendir-se ni acotar el cap, tot el contrari, és només realisme, nova estratègia i ganes, moltes ganes de voler guanyar un país. Els polítics tenim molts deures, la societat civil també. Si seguim forts, convençuts i combatents, el marcador, ens donarà la victòria #Gas
Dilluns va ser el torn de la Marta Rovira, Secretària General d’ERC i que la Guàrdia Civil vincula al nucli dur del referèndum i de la Marta Pascal, com a coordinadora del PDeCAT, un dels partits que van donar suport a la gesta de l’1 d’octubre.
La primera va sortir en llibertat sota fiança de 60.000 euros; la segona sense càrrecs, fiança, ni mesures cautelars.
Dimarts declarava l’Artur Mas, citat com a màxim líder del PDeCAT durant el referèndum, i la Neus Lloveras, com a presidenta de l’AMI i, per tant, com a la màxima representant dels ajuntaments que varen col·laborar en l’1-O. Tots dos, després d’algunes hores, sortien en llibertat.
L’endemà la protagonista era l’Anna Gabriel com a dirigent de l’esquerra anticapitalista que va donar suport al referèndum i que va decidir no presentar-se davant el jutge i quedar-se a Ginebra.
Tot plegat ens situa davant d’una grandíssima causa per carregar-se a bocins l’independentisme. Estem davant, també, de l’evidència que el Regne d’Espanya en comptes de buscar solucions polítiques, juga a polititzar els tribunals, a fer política amb toga i a desplegar arreu i a tota hora la repressió màxima.
Davant de l’atzucac en el qual estem instal·lats, no hi ha cap dubte que estem immiscits en una autèntica “guerra”, una batalla que es preveu llarga, que s’intueix pesada i angoixant i que tot indica que ens farà patir molt a tots. En definitiva, estem davant d’un conflicte que es dilatarà en el temps perquè l’adversari és fort, pervers i trampós, i perquè no té cap intenció de perdre.
Els fets són els que són, l’octubre i el novembre l’independentisme va ser obligat a retrocedir per l’adversari amb una brutal ofensiva policial, política i judicial molt violenta i autoritària. Però no ens n’oblidem, el 21D, gairebé en temps afegit o de descompte, el sobiranisme va aconseguir marcar un gol d’or que empatava el partit i que obre, sens dubte, nous escenaris.
Ara toca fer govern, un executiu valent que segueixi empenyent i ampliant la base social i sobretot toca prendre consciència d’on som i del camí que ens falta recórrer. Assumir aquest fet no és en cap cas rendir-se ni acotar el cap, tot el contrari, és només realisme, nova estratègia i ganes, moltes ganes de voler guanyar un país. Els polítics tenim molts deures, la societat civil també. Si seguim forts, convençuts i combatents, el marcador, ens donarà la victòria #Gas