Maleïda mobilitat!
Fer política en el terreny de la mobilitat no ha sigut mai agraït. Facis el que facis, sempre hi ha algú que queda descontent i no seria la primera vegada que s’han vist perillar governs només per una decisió controvertida en temes de mobilitat.
L’exemple d’aquests dies amb la neu n’és un cas clar. Pecar de previnguts sempre genera crispació entre els menys aprensius, però la manca de previsió acostuma a ser un llast amb el que haurà de carregar tota la vida el càrrec polític que ostenti aquesta responsabilitat.
El problema de la mobilitat, no obstant, també acull un debat clàssic de la vida administrativa. De qui depèn? Qui en té la competència?
La normativa és clara en diferenciar la circulació municipal de la resta, però qui ha estat en un ajuntament sabrà que la política local acostuma a ser l’ase dels cops a qui primer es dirigeixen els ciutadans per mostrar la seva disconformitat. No importa qui hagi fet o deixat de fer, al final en un tema tant territorial com aquest només busques aliats en la política de proximitat. Ah, i, òbviament, aquells que no s’erigeixen com a aliats, passen automàticament a ser traïdors.
Podria seguir posant més llenya al foc per evidenciar que la mobilitat és un pou de problemes que faria dubtar a més d’un regidor abans d’agafar la cartera, però en realitat, les meves intencions no van per aquí. El meu objectiu és precisament tot el contrari. En els següents mesos es començaran a debatre les llistes electorals per afrontar les eleccions municipals del 2019 i davant d’aquesta conjuntura, la crida que vull fer des d’aquesta columna va de CONSCIENCIAR.
1. Conscienciar a la ciutadania que la mobilitat serà un dels reptes que més impacte tindran en les nostres vides en els propers anys i que, per tant, tenim el dret i el deure de ser més exigents que mai en aquesta qüestió. Una exigència que no ha d’eludir la defensa de què que és propi, però que ha de saber estar a l’alçada de la situació i entendre el què ens hi juguem com a municipi. La mobilitat ha de deixar de ser el nostre boc expiatori on tot està permès i passar a ser la nineta dels ulls a protegir en les assemblees locals.
2. Conscienciar als regidors/es que el canvi que arriba en la mobilitat en els propers 8 anys va molt més enllà de pensar en els conflictes d’interessos entre un veí i un comerç, sinó que el seu rol passarà a definir com es gestionaran els conflictes entre màquines autònomes. Unes màquines que no es queixaran perquè se’ls talli un carrer o es canviï una senyalització, però sí que seran altament susceptibles a l’estat de tota la infraestructura. En aquest nou escenari, no caldrà la neu perquè tinguem el caos. Canvis no notificats en la senyalització, el detoriament de la xarxa de telecomunicacions, el mal estat d’un carrer... seran suficients perquè es provoquin greus incidents en la circulació i llavors el culpable no serà un conflicte d’interessos, sinó una mala planificació. La política curta de mires que pensi més en el votant que en el model caurà pel seu propi peu a partir d’uns errors que pagaran cada vegada més cars.
3. Conscienciar als alcaldes i alcaldesses que la mobilitat és possiblement la millor oportunitat que han tingut mai des de fa molts anys per asseure’s de tu a tu en les taules de negociació amb els principals ‘lobbies’ de l’Estat. La mobilitat és avui el camp de batalla de tots els gegants econòmics, ja siguin de l’automoció com de les empreses tecnològiques. Tots ells són conscients que el seu sector es troba avui en arenes movedisses i busquen urgentment algú que els pugui aportar un punt de certesa i previsibilitat en terreny en el qual entre ells no es posaran mai d’acord. És aquí on els municipis jugaran un paper clau. Però el jugaran només si són capaços d’anticipar-se i fer una proposta robusta, abans que aquesta vingui donada des de fora. Una proposta que marcarà molt més que el model de mobilitat perquè, depenent de com es juguin les cartes, la mobilitat del futur podrà ser l’únic factor que posi fi a la clivella més antiga que ha dividit mai la societat: la divisió entre els entorns més rurals i els més urbans.
Honestament, creure en la política local a vegades no és fàcil. La falta de recursos és evident per afrontar temes importants que sovint semblen preocupar només a uns pocs. Tot i així, davant tenim un escenari on per primera vegada sembla que el món local té la patata calenta. Una patata que pot ser una via d’ingressos directa pels ajuntaments i que pot contribuir a multiplicar la població en un temps rècord. Una patata que pot ser moltes coses, però que requereix un canvi de xip important a l’hora de saber escollir bé qui serà el responsable d’aguantar-la. Només espero que aquesta elecció no es faci a la lleugera.
L’exemple d’aquests dies amb la neu n’és un cas clar. Pecar de previnguts sempre genera crispació entre els menys aprensius, però la manca de previsió acostuma a ser un llast amb el que haurà de carregar tota la vida el càrrec polític que ostenti aquesta responsabilitat.
El problema de la mobilitat, no obstant, també acull un debat clàssic de la vida administrativa. De qui depèn? Qui en té la competència?
La normativa és clara en diferenciar la circulació municipal de la resta, però qui ha estat en un ajuntament sabrà que la política local acostuma a ser l’ase dels cops a qui primer es dirigeixen els ciutadans per mostrar la seva disconformitat. No importa qui hagi fet o deixat de fer, al final en un tema tant territorial com aquest només busques aliats en la política de proximitat. Ah, i, òbviament, aquells que no s’erigeixen com a aliats, passen automàticament a ser traïdors.
Podria seguir posant més llenya al foc per evidenciar que la mobilitat és un pou de problemes que faria dubtar a més d’un regidor abans d’agafar la cartera, però en realitat, les meves intencions no van per aquí. El meu objectiu és precisament tot el contrari. En els següents mesos es començaran a debatre les llistes electorals per afrontar les eleccions municipals del 2019 i davant d’aquesta conjuntura, la crida que vull fer des d’aquesta columna va de CONSCIENCIAR.
1. Conscienciar a la ciutadania que la mobilitat serà un dels reptes que més impacte tindran en les nostres vides en els propers anys i que, per tant, tenim el dret i el deure de ser més exigents que mai en aquesta qüestió. Una exigència que no ha d’eludir la defensa de què que és propi, però que ha de saber estar a l’alçada de la situació i entendre el què ens hi juguem com a municipi. La mobilitat ha de deixar de ser el nostre boc expiatori on tot està permès i passar a ser la nineta dels ulls a protegir en les assemblees locals.
2. Conscienciar als regidors/es que el canvi que arriba en la mobilitat en els propers 8 anys va molt més enllà de pensar en els conflictes d’interessos entre un veí i un comerç, sinó que el seu rol passarà a definir com es gestionaran els conflictes entre màquines autònomes. Unes màquines que no es queixaran perquè se’ls talli un carrer o es canviï una senyalització, però sí que seran altament susceptibles a l’estat de tota la infraestructura. En aquest nou escenari, no caldrà la neu perquè tinguem el caos. Canvis no notificats en la senyalització, el detoriament de la xarxa de telecomunicacions, el mal estat d’un carrer... seran suficients perquè es provoquin greus incidents en la circulació i llavors el culpable no serà un conflicte d’interessos, sinó una mala planificació. La política curta de mires que pensi més en el votant que en el model caurà pel seu propi peu a partir d’uns errors que pagaran cada vegada més cars.
3. Conscienciar als alcaldes i alcaldesses que la mobilitat és possiblement la millor oportunitat que han tingut mai des de fa molts anys per asseure’s de tu a tu en les taules de negociació amb els principals ‘lobbies’ de l’Estat. La mobilitat és avui el camp de batalla de tots els gegants econòmics, ja siguin de l’automoció com de les empreses tecnològiques. Tots ells són conscients que el seu sector es troba avui en arenes movedisses i busquen urgentment algú que els pugui aportar un punt de certesa i previsibilitat en terreny en el qual entre ells no es posaran mai d’acord. És aquí on els municipis jugaran un paper clau. Però el jugaran només si són capaços d’anticipar-se i fer una proposta robusta, abans que aquesta vingui donada des de fora. Una proposta que marcarà molt més que el model de mobilitat perquè, depenent de com es juguin les cartes, la mobilitat del futur podrà ser l’únic factor que posi fi a la clivella més antiga que ha dividit mai la societat: la divisió entre els entorns més rurals i els més urbans.
Honestament, creure en la política local a vegades no és fàcil. La falta de recursos és evident per afrontar temes importants que sovint semblen preocupar només a uns pocs. Tot i així, davant tenim un escenari on per primera vegada sembla que el món local té la patata calenta. Una patata que pot ser una via d’ingressos directa pels ajuntaments i que pot contribuir a multiplicar la població en un temps rècord. Una patata que pot ser moltes coses, però que requereix un canvi de xip important a l’hora de saber escollir bé qui serà el responsable d’aguantar-la. Només espero que aquesta elecció no es faci a la lleugera.