Altres veus, altres àmbits
S’ha encetat a Ripoll un interessant cicle d’activitats culturals sota el nom de 12 MESOS, 12 PAÏSOS amb la finalitat d’apropar-nos, defugint els tòpics, els clixés i les idees preconcebudes, a una dotzena de cultures diverses. Seguint rigorosament l’ordre alfabètic, el primer dels destins escollits ha estat l’Argentina. Així doncs, el dimarts 27 de febrer, a les 18,30, a la Biblioteca Lambert Mata va tenir lloc un diàleg intercultural amb una persona nadiua que ara es troba entre nosaltres.
Sovint ens hem rendit a la màgia de la pampa, del tango, de Messi, del bife de chorizo, de Borges, de Ricardo Darín, que podem trobar emmagatzemats a dojo als mitjans, però en aquest cas ens trobàvem davant una mirada i una veu que ens explicaven el seu punt de vista. L’expressió d’uns ulls i el matisos d’una veu mai no podran ser batuts en el miracle complex de la comunicació.
La veu. En francès, la veu és la “voix”, mot que designa també el vot. Votar és essencial, però no és més que una acció puntual, aïllada en el temps, amb una finalitat determinada; en canvi, la veu és una facultat ininterrompuda tot i que, malauradament, massa sovint hagi estat silenciada. I necessitem escoltar altres veus, acceptar altres interpretacions, incorporar angles inèdits per capir la realitat fugissera i per poder construir, gràcies a la dialèctica establerta, la nostra subjectivitat. El jo necessita del tu per arribar a vertebrar-se.
L’acte va comptar també amb una petita lectura de poesia argentina actual. Els assistents no hi trobaren pas les grans patums, aquelles que fulguren a les enciclopèdies i a les antologies. Descobriren, en canvi, unes veus que no han aconseguit travessar fronteres, que estan confinades dins una estreta geografia. Van escoltaran una petita selecció entre els més de 2.000 noms de poetes argentins que hom pot trobar llistats en el pou sense fons d’Internet, i que despietadament, et recorden que és molt més vast el territori de la teva ignorància que el del teu coneixement.
I sempre t’arribarà molt endins aquell poema que tradueix fil per randa el teu estat emocional, que coincideix amb el teu moment vital, que reprodueix el vaivé dels teus pensaments, que insinua el fil trencadís dels teus somnis, que reflecteix en un mirall comú les teves creences, que desxifra el llot profund de les teves quimeres. Aquell poema que ha aconseguit maridar bellesa i sentit enmig de la cridòria eixordadora.
A més, per a l’acte de dimarts, es va fer una tria femenina, ja que són les dones, ja sigui per tradició o per imposició, les que han patit discriminació i han vist negada la seva “voix”. Van poder seguir la Gisela evocant amb nostàlgia aquell temps esvaït quan els dissabtes es vestia de núvia i els diumenges encara li quedava un regust de petó a la boca; quan els dilluns se’n penedia i el dimarts escrivia poemes però que, tanmateix, el dissabte següent se li oferia de bell nou, fènix i verge. I sentirem el seu plany davant la grisor del present: “¿Cómo es que ahora todos los días son jueves?”
Per completar aquest viatge generat per l’encís de la paraula compartida, el dimecres 28 de febrer, a les 6 de la tarda, al Centre Cívic de la Devesa es va realitzar un taller de cuina amb l’elaboració de tres plats argentins. La gastronomia és també una via ideal per endinsar-nos en el coneixement d’una altra col·lectivitat. Veus amigues, mots significatius, sabors forans, recursos engrescadors per viatjar arreu sense pagar peatges i sense moure’t de casa.
Sovint ens hem rendit a la màgia de la pampa, del tango, de Messi, del bife de chorizo, de Borges, de Ricardo Darín, que podem trobar emmagatzemats a dojo als mitjans, però en aquest cas ens trobàvem davant una mirada i una veu que ens explicaven el seu punt de vista. L’expressió d’uns ulls i el matisos d’una veu mai no podran ser batuts en el miracle complex de la comunicació.
La veu. En francès, la veu és la “voix”, mot que designa també el vot. Votar és essencial, però no és més que una acció puntual, aïllada en el temps, amb una finalitat determinada; en canvi, la veu és una facultat ininterrompuda tot i que, malauradament, massa sovint hagi estat silenciada. I necessitem escoltar altres veus, acceptar altres interpretacions, incorporar angles inèdits per capir la realitat fugissera i per poder construir, gràcies a la dialèctica establerta, la nostra subjectivitat. El jo necessita del tu per arribar a vertebrar-se.
L’acte va comptar també amb una petita lectura de poesia argentina actual. Els assistents no hi trobaren pas les grans patums, aquelles que fulguren a les enciclopèdies i a les antologies. Descobriren, en canvi, unes veus que no han aconseguit travessar fronteres, que estan confinades dins una estreta geografia. Van escoltaran una petita selecció entre els més de 2.000 noms de poetes argentins que hom pot trobar llistats en el pou sense fons d’Internet, i que despietadament, et recorden que és molt més vast el territori de la teva ignorància que el del teu coneixement.
I sempre t’arribarà molt endins aquell poema que tradueix fil per randa el teu estat emocional, que coincideix amb el teu moment vital, que reprodueix el vaivé dels teus pensaments, que insinua el fil trencadís dels teus somnis, que reflecteix en un mirall comú les teves creences, que desxifra el llot profund de les teves quimeres. Aquell poema que ha aconseguit maridar bellesa i sentit enmig de la cridòria eixordadora.
A més, per a l’acte de dimarts, es va fer una tria femenina, ja que són les dones, ja sigui per tradició o per imposició, les que han patit discriminació i han vist negada la seva “voix”. Van poder seguir la Gisela evocant amb nostàlgia aquell temps esvaït quan els dissabtes es vestia de núvia i els diumenges encara li quedava un regust de petó a la boca; quan els dilluns se’n penedia i el dimarts escrivia poemes però que, tanmateix, el dissabte següent se li oferia de bell nou, fènix i verge. I sentirem el seu plany davant la grisor del present: “¿Cómo es que ahora todos los días son jueves?”
Per completar aquest viatge generat per l’encís de la paraula compartida, el dimecres 28 de febrer, a les 6 de la tarda, al Centre Cívic de la Devesa es va realitzar un taller de cuina amb l’elaboració de tres plats argentins. La gastronomia és també una via ideal per endinsar-nos en el coneixement d’una altra col·lectivitat. Veus amigues, mots significatius, sabors forans, recursos engrescadors per viatjar arreu sense pagar peatges i sense moure’t de casa.