Una oportunitat per al Ripollès
Fa dies un amic veí de Ripoll em va dir carinyosament: els de Les Llosses us queixeu per tot.
Parlàvem del polígon que l’Ajuntament de Ripoll planifica construir en una part de la carretera de Les Llosses i del festival de música electrònica que una empresa privada volia organitzar el passat estiu en una finca del poble. Aquest, finalment no es va celebrar però va tenir una forta oposició per part dels llossencs des que el consistori va rebre la proposta. Sobre el polígon, els plans del govern de Ripoll continuen malgrat els arguments en contra de la Plataforma Aturem el Polígon de la carretera de Les Llosses i d’experts i institucions, inclosa la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya.
I per què ens queixem els llossencs que ens queixem?
Abans de respondre, potser ens hem de preguntar per què vivim a Les Llosses els que hi vivim.
A part de les famílies que han viscut al municipi durant generacions dedicant-se sobretot a la ramaderia, hem anat arribant persones d’arreu, algunes des de fa més de 20 anys. Hi ha qui es dedica al turisme rural i d’altres treballen des de casa o a poblacions veïnes, principalment del Ripollès i Osona.
Per tant, uns veïns hi són per arrelament familiar i econòmic, i d’altres hi hem vingut buscant un tipus de vida concret, en contacte amb l’entorn natural. Hem prioritzat la vida tranquil·la i el silenci, la possibilitat de participar en una economia més sostenible o l’opció de compartir el nostre temps i espai amb una quantitat més elevada d’animals que d’éssers humans. O tot alhora.
El divendres passat es va celebrar al Museu Etnogràfic de Ripoll una taula rodona molt interessant, ‘La pèrdua de la població al Ripollès’, amb la participació dels alcaldes de tres municipis de la comarca (Vallfogona, Molló i Ripoll) i un membre de l’agència Ripollès Desenvolupament, amb organització d’El Club de Premsa - El 9Nou.
Entre els motius de la despoblació que pateix la comarca es van mencionar: la manca de possibilitats laborals, les dificultats en la comunicació (transports i telecomunicacions), els problemes d’habitatge, les poques opcions d’oci i l’absència d’una xarxa vital que faci que, per exemple, els joves que han de marxar a estudiar fora es decideixin a tornar un cop finalitzada la seva formació.
Per poder treballar en tots aquests temes, des de la taula es va considerar indispensable que, d’una banda, els pobles de la comarca deixin de funcionar individualment i treballin conjuntament en les decisions importants que afecten el territori. I de l’altra, que el Govern de la Generalitat (quan tinguem govern) entengui que el Ripollès té unes característiques diferencials per a les quals necessita una legislació i unes inversions específiques.
Per part d’una persona del públic també va sorgir una reflexió interessant sobre la necessitat de definir, primer de tot, com volem créixer i quin és el límit. Perquè, deia, per exemple, moltes persones que avui viuen a micropobles del Ripollès no desitgen que el seu entorn es transformi en parc industrial.
Torno a la pregunta inicial, per què ens queixem els llosencs que ens queixem?
Segons dades facilitades a la mateixa xerrada, Les Llosses és un dels municipis que els darrers anys es manté en número d’habitants i que té un tant per cent més elevat de població jove.
Molts dels que hi vivim ens hi volem quedar indefinidament. I sí, ens mobilitzem quan creiem que es volen construir polígons al lloc equivocat o instal·lar negocis que perjudicaran negativament el medi ambient i el dia a dia dels veïns.
Sentim aquestes accions com a amenaces per al nostre entorn, que augmenten any rere any perquè com a territori no tenim un pla (us sonen també els problemes generats per la massificació de visitants a les rieres cada estiu?).
Les agressions al territori, sempre irreversibles, també poden acabar expulsant habitants del Ripollès i impedint que en vinguin de nous.
Així doncs, comparteixo l’opinió que és urgent pensar el territori entre tots: quin tipus de ramaderia, indústria, turisme i sector serveis volem? I com es casen aquestes activitats econòmiques amb el bé realment únic que té el Ripollès: l’entorn natural.
Som una comarca de només 25.000 habitants. Convertim-nos en un exemple de com pensar i fer les coses d’una altra manera. Visquem-ho com una oportunitat.
Parlàvem del polígon que l’Ajuntament de Ripoll planifica construir en una part de la carretera de Les Llosses i del festival de música electrònica que una empresa privada volia organitzar el passat estiu en una finca del poble. Aquest, finalment no es va celebrar però va tenir una forta oposició per part dels llossencs des que el consistori va rebre la proposta. Sobre el polígon, els plans del govern de Ripoll continuen malgrat els arguments en contra de la Plataforma Aturem el Polígon de la carretera de Les Llosses i d’experts i institucions, inclosa la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya.
I per què ens queixem els llossencs que ens queixem?
Abans de respondre, potser ens hem de preguntar per què vivim a Les Llosses els que hi vivim.
A part de les famílies que han viscut al municipi durant generacions dedicant-se sobretot a la ramaderia, hem anat arribant persones d’arreu, algunes des de fa més de 20 anys. Hi ha qui es dedica al turisme rural i d’altres treballen des de casa o a poblacions veïnes, principalment del Ripollès i Osona.
Per tant, uns veïns hi són per arrelament familiar i econòmic, i d’altres hi hem vingut buscant un tipus de vida concret, en contacte amb l’entorn natural. Hem prioritzat la vida tranquil·la i el silenci, la possibilitat de participar en una economia més sostenible o l’opció de compartir el nostre temps i espai amb una quantitat més elevada d’animals que d’éssers humans. O tot alhora.
El divendres passat es va celebrar al Museu Etnogràfic de Ripoll una taula rodona molt interessant, ‘La pèrdua de la població al Ripollès’, amb la participació dels alcaldes de tres municipis de la comarca (Vallfogona, Molló i Ripoll) i un membre de l’agència Ripollès Desenvolupament, amb organització d’El Club de Premsa - El 9Nou.
Entre els motius de la despoblació que pateix la comarca es van mencionar: la manca de possibilitats laborals, les dificultats en la comunicació (transports i telecomunicacions), els problemes d’habitatge, les poques opcions d’oci i l’absència d’una xarxa vital que faci que, per exemple, els joves que han de marxar a estudiar fora es decideixin a tornar un cop finalitzada la seva formació.
Per poder treballar en tots aquests temes, des de la taula es va considerar indispensable que, d’una banda, els pobles de la comarca deixin de funcionar individualment i treballin conjuntament en les decisions importants que afecten el territori. I de l’altra, que el Govern de la Generalitat (quan tinguem govern) entengui que el Ripollès té unes característiques diferencials per a les quals necessita una legislació i unes inversions específiques.
Per part d’una persona del públic també va sorgir una reflexió interessant sobre la necessitat de definir, primer de tot, com volem créixer i quin és el límit. Perquè, deia, per exemple, moltes persones que avui viuen a micropobles del Ripollès no desitgen que el seu entorn es transformi en parc industrial.
Torno a la pregunta inicial, per què ens queixem els llosencs que ens queixem?
Segons dades facilitades a la mateixa xerrada, Les Llosses és un dels municipis que els darrers anys es manté en número d’habitants i que té un tant per cent més elevat de població jove.
Molts dels que hi vivim ens hi volem quedar indefinidament. I sí, ens mobilitzem quan creiem que es volen construir polígons al lloc equivocat o instal·lar negocis que perjudicaran negativament el medi ambient i el dia a dia dels veïns.
Sentim aquestes accions com a amenaces per al nostre entorn, que augmenten any rere any perquè com a territori no tenim un pla (us sonen també els problemes generats per la massificació de visitants a les rieres cada estiu?).
Les agressions al territori, sempre irreversibles, també poden acabar expulsant habitants del Ripollès i impedint que en vinguin de nous.
Així doncs, comparteixo l’opinió que és urgent pensar el territori entre tots: quin tipus de ramaderia, indústria, turisme i sector serveis volem? I com es casen aquestes activitats econòmiques amb el bé realment únic que té el Ripollès: l’entorn natural.
Som una comarca de només 25.000 habitants. Convertim-nos en un exemple de com pensar i fer les coses d’una altra manera. Visquem-ho com una oportunitat.