Expectants
Estem, com a mínim, expectants davant la margarida que encara desfullen els partits sobiranistes més de dos mesos després de les darreres eleccions autonòmiques.
Ja sabem que varen ser unes eleccions que les va convocar el govern central a l’abric del dissortat article 155, però hi vàrem anar i vàrem votar i els resultats són evidents d’una voluntat popular d’adreçar la vida política de Catalunya en una determinada direcció.
Amb diferències entre uns i altres, i és totalment lògic que hi siguin, però amb la unitat necessària perquè aquesta voluntat popular no es vegi frustrada.
I és evident, si no volen frustrar aquesta voluntat popular, que cal constituir un govern que sigui el que han triat majoritàriament els catalans, i no el que ens deixin fer des del govern central.
Això em sembla primordial i crec que no ens hauríem de distreure d’aquest objectiu.
I haurà de ser un govern que actuï amb els objectius clars i els enfocaments adients als aprenentatges que es deriven dels darrers esdeveniments del mes d’octubre passat.
Per descomptat que també em sembla primordial constituir un govern que proposi i consolidi les polítiques socials, econòmiques i de serveis públics que necessitem. Per això són els governs, per proposar polítiques que procurin el progrés i el benestar dels pobles i executar-les amb fidelitat i eficàcia.
Però, abans de res, constituïm un govern d’acord amb el resultat de la votació del 21 de desembre. No m’entra al cap que no en siguem capaços. No podem continuar donant munició als contrincants, que sembla que només esperin a que nosaltres mateixos ens barallem per sortir a recollir les restes i a presentar-se com a salvadors de la pàtria.
I, des del primer moment, hem d’exigir que ens plantegin un programa de govern que procuri amb decisió i atreviment, si cal, el progrés i el benestar de tots. I si no ho fessin així els hi hem de dir que pleguin i, segurament, que no tornin.
Per això dic que estem, com a mínim, expectants. Expectants però esperançats perquè estic segur que al capdavall es trobarà la fórmula que permeti constituir el govern que Catalunya ha triat majoritàriament i que és el que ens ha de treure de l’atzucac en que estem avui per avui i encaminar el nostra país cap el progrés i el benestar que tots desitgem i mereixem.
Ja sabem que varen ser unes eleccions que les va convocar el govern central a l’abric del dissortat article 155, però hi vàrem anar i vàrem votar i els resultats són evidents d’una voluntat popular d’adreçar la vida política de Catalunya en una determinada direcció.
Amb diferències entre uns i altres, i és totalment lògic que hi siguin, però amb la unitat necessària perquè aquesta voluntat popular no es vegi frustrada.
I és evident, si no volen frustrar aquesta voluntat popular, que cal constituir un govern que sigui el que han triat majoritàriament els catalans, i no el que ens deixin fer des del govern central.
Això em sembla primordial i crec que no ens hauríem de distreure d’aquest objectiu.
I haurà de ser un govern que actuï amb els objectius clars i els enfocaments adients als aprenentatges que es deriven dels darrers esdeveniments del mes d’octubre passat.
Per descomptat que també em sembla primordial constituir un govern que proposi i consolidi les polítiques socials, econòmiques i de serveis públics que necessitem. Per això són els governs, per proposar polítiques que procurin el progrés i el benestar dels pobles i executar-les amb fidelitat i eficàcia.
Però, abans de res, constituïm un govern d’acord amb el resultat de la votació del 21 de desembre. No m’entra al cap que no en siguem capaços. No podem continuar donant munició als contrincants, que sembla que només esperin a que nosaltres mateixos ens barallem per sortir a recollir les restes i a presentar-se com a salvadors de la pàtria.
I, des del primer moment, hem d’exigir que ens plantegin un programa de govern que procuri amb decisió i atreviment, si cal, el progrés i el benestar de tots. I si no ho fessin així els hi hem de dir que pleguin i, segurament, que no tornin.
Per això dic que estem, com a mínim, expectants. Expectants però esperançats perquè estic segur que al capdavall es trobarà la fórmula que permeti constituir el govern que Catalunya ha triat majoritàriament i que és el que ens ha de treure de l’atzucac en que estem avui per avui i encaminar el nostra país cap el progrés i el benestar que tots desitgem i mereixem.