Càrnies en lluita fa una crida a la mobilització. Càrnies en lluita ja fa temps que crida i sort n’hi ha. Criden per salvar la dignitat de les persones. Lluiten per aconseguir uns drets arrabassats a uns treballadors poc informats. Quan ara ens parlen de falses cooperatives, no ens quedem pas en babia i sabem que altres empreses utilitzen aquest sistema de contractacions. De moment, de res ha servit que l’any 2017 es modifiqués la llei de cooperatives. Encara s’ha d’aplicar. Amb el frau de llei que suposa les falses cooperatives, que operen en molts escorxadors, els treballadors no tenen cap dret: ni atur, ni vacances, ni baixes, ni assistència sanitària com cal, s’han de comprar totes les eines per treballar i com que cobren sous miserables, hi ha famílies que necessiten ajudes públiques per arribar a final de mes.

El 8 de febrer passat van acomiadar 28 persones a Le Porc Gourmet. A les quatre de la matinada, sense avís previ. Sancionades per no acatar les ordres del capatàs? Potser volien que s’integressin a una altra cooperativa i aquests 28 treballadors no ho van fer. No fos cas que la llei catalana s’apliqui aviat i es converteixin en il·legals les condicions de treball actuals.

Sabíeu que quan els treballadors tenen un accident van a treballar als escorxadors amb les ferides obertes? Si no treballen, no cobren.

Agafen la bicicleta a les tres de la matinada. Els fills, sols, s’hauran d’espavilar per anar a l’escola. Si algun dia es deixen el xandall o no porten l’esmorzar, els mestres hauran de ser comprensius. No és fàcil compaginar-ho tot plegat.

Els ulls d’aquests pares estan cansats però tenen esperança, els seus ulls estan atemorits però tenen il·lusions. Somien un futur enmig de la desesperança, la solitud i la incomprensió. Poca gent del país fa aquests torns de treball.

Ulls plorosos perquè els professors els han dit que els seus fills adolescents fan absentisme. Davant del tutor, amaguen les seves mans desfigurades. Repeteixen durant més de vuit hores el mateix moviment. No saben què dir. Potser no ens entenen. Potser veuen que el seu somni s’esvaeix. Al cap d’una estona hauran de tornar a treballar i el seu fill adolescent desangelat.

Les mirades esdevindran rebels perquè no som màquines. Mirades convençudes a l’hora de lluitar pels seus drets. Mirades que aprenen, que escolten, que ensenyen, que demanen, que comparteixen, mirades que volen dignificar-se com a persones, mirades valentes.

Mirades satisfetes quan veuen que els nostres Ajuntaments aproven mocions per denunciar les males pràctiques d’alguns empresaris com les contractacions a partir de falses cooperatives. Ripoll va aprovar aquesta moció el passat 27 de febrer.

Pels representants del gremi, les mirades dels porcs maltractats i patint, que vam veure a la sexta, no serà mai la imatge que defineixi el sector i jo hi afegiria que tampoc han de definir el sector les mirades dels treballadors maltractats i patint perquè els han acomiadat sense cap dret, deixats a la intempèrie com qualsevol porc escorxat. Mai darrere una activitat industrial es pot justificar l’esclavatge.

I per aquells representants del sector que vulguin informació per conèixer les condicions de les falses cooperatives, els ho explicaran amb les mirades serenes i sense pors.
No canvieu de canal encara.

Càrnies en lluita interpel·la els Ajuntaments perquè presentin una moció per donar suport al col·lectiu de treballadors de les falses cooperatives.

Quins empresaris tenen la valentia de donar-hi suport per demostrar que la gent no val menys que els porcs que pengen? Ens hi ajudeu a fer la feina ben feta?