Ara és hora segadors
L’Estatut d’autonomia de Catalunya, el que actualment està vigent és el de l’any 2006, amb la “cepillada” que va patir en el Congrés de Diputats, i la retallada que hi va fer el Tribunal Constitucional l’any 2010. Doncs bé, tot i això dintre de l’ordenament jurídic de l’estat espanyol és una llei orgànica i per damunt d’ella tan sols hi ha la Constitució. És a dir, el govern de l’estat mitjançà una llei (normal), o un decret o qualsevol altra normativa que no sigui una llei orgànica, de cap manera pot modificar, canviar, substituir, etc., cap precepte del nostre Estatut que, en el seu Article 66 ens diu:
Article 66. Causes de finiment de la legislatura
La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat.
Com és fàcil de comprovar cap d’aquests supòsits es donaven en la dissolució del Parlament feta per don Mariano Rajoy, el dia 27 d’octubre de 2017, mitjança el Reial Decret 946/2017, és un frau de llei i un abús d’autoritat. En conseqüència aquella dissolució és il·legal i per tant no hauria de tenir efectes pràctics. En conseqüència, el Molt Honorable Senyor Carles Puigdemont, legítimament continua essent el President de la Generalitat. I aquest raonament hauria de ser utilitzat més sovint per així posar en evidència el despotisme que es practica en l’estat espanyol.
Fins aquí el testimoni, l’evidencia, dels tics franquistes i dictatorials, que encara són presents en la vida de la “Villa i Corte”. Anem ara a casa nostra. Des del dia 28 d’octubre de 2017, Catalunya està sense govern. Bé, legalment sí que n’hi ha un Govern de la Generalitat. És el mateix govern de l’estat que n’ha assumit les funcions. Funcions que es manifesten amb una paràlisi total de l’activitat administrativa a Catalunya. I anem cap a CINC MESOS d’aquesta paràlisi. I davant d’això que fan els nostres polítics???
Quan era un vailet i anava a escola, entre les coses que ens varen ensenyar hi havia un conte (perdoneu però, me’l varen ensenyar en castellà) en què un conill corria empaitat pels gossos d’un caçador; i en això que troba un altre conill que li pregunta: Per què corres??? I primer conill li diu: És que m’empaiten uns “galgos”. El segon conill el corregeix: No home no. No són “galgos”.
Són “podencos”. Que sí. Que no. Es va anar allargant i escalfant la discussió fins que varen arribar els gossos i els varen enxampar a tots dos. Em sembla que els nostres polítics “republicans” estan fent com aquells dos conills. I malgrat que he començat dient que per mi legítimament el “meu” president és en Puigdemont, això no ha de ser cap obstacle perquè vista la magnitud de la força que se’ns oposa constituïm ja un govern autonòmic, per anar resolent la problemàtica diària, mentre anem teixint de bell nou la xarxa republicana de casa nostra.
Ja va sent hora que Catalunya tingui el seu propi govern, per minvades que estiguin les seves competències i per minso que sigui el seu pressupost. No podem passar-nos la vida discutint si són “galgos” o són “podencos”. Com diu el nostre himne ARA ÉS HORA (hauríem de dir) DIPUTATS. Bé, això és el que a mi em sembla.
Article 66. Causes de finiment de la legislatura
La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat.
Com és fàcil de comprovar cap d’aquests supòsits es donaven en la dissolució del Parlament feta per don Mariano Rajoy, el dia 27 d’octubre de 2017, mitjança el Reial Decret 946/2017, és un frau de llei i un abús d’autoritat. En conseqüència aquella dissolució és il·legal i per tant no hauria de tenir efectes pràctics. En conseqüència, el Molt Honorable Senyor Carles Puigdemont, legítimament continua essent el President de la Generalitat. I aquest raonament hauria de ser utilitzat més sovint per així posar en evidència el despotisme que es practica en l’estat espanyol.
Fins aquí el testimoni, l’evidencia, dels tics franquistes i dictatorials, que encara són presents en la vida de la “Villa i Corte”. Anem ara a casa nostra. Des del dia 28 d’octubre de 2017, Catalunya està sense govern. Bé, legalment sí que n’hi ha un Govern de la Generalitat. És el mateix govern de l’estat que n’ha assumit les funcions. Funcions que es manifesten amb una paràlisi total de l’activitat administrativa a Catalunya. I anem cap a CINC MESOS d’aquesta paràlisi. I davant d’això que fan els nostres polítics???
Quan era un vailet i anava a escola, entre les coses que ens varen ensenyar hi havia un conte (perdoneu però, me’l varen ensenyar en castellà) en què un conill corria empaitat pels gossos d’un caçador; i en això que troba un altre conill que li pregunta: Per què corres??? I primer conill li diu: És que m’empaiten uns “galgos”. El segon conill el corregeix: No home no. No són “galgos”.
Són “podencos”. Que sí. Que no. Es va anar allargant i escalfant la discussió fins que varen arribar els gossos i els varen enxampar a tots dos. Em sembla que els nostres polítics “republicans” estan fent com aquells dos conills. I malgrat que he començat dient que per mi legítimament el “meu” president és en Puigdemont, això no ha de ser cap obstacle perquè vista la magnitud de la força que se’ns oposa constituïm ja un govern autonòmic, per anar resolent la problemàtica diària, mentre anem teixint de bell nou la xarxa republicana de casa nostra.
Ja va sent hora que Catalunya tingui el seu propi govern, per minvades que estiguin les seves competències i per minso que sigui el seu pressupost. No podem passar-nos la vida discutint si són “galgos” o són “podencos”. Com diu el nostre himne ARA ÉS HORA (hauríem de dir) DIPUTATS. Bé, això és el que a mi em sembla.