Suposo que aquesta és l’ocasió de carregar contra Inés Arrimadas i dels comentaris més o menys certs o afortunats sobre el seu marit. Però no ho veig clar. Ningú té la culpa d’haver-se casat amb aquell o amb l’altre. I ho dic per mi, per entendre’ns. I ho trobo poc notícia, seguim. Em sembla molt més increïble que el Govern d’Espanya asseguri que no té entre els seus plans alliberar l’AP7, concretament, els trams Sagunt - Tarragona i El Campello - València tot i que la concessió d’explotació i conservació en forma de peatge acaba el 31 de desembre de 2019. Això sí, l’executiu de M. Rajoy obre la possibilitat que hi hagin liberalitzacions parcials o descomptes perquè l’AP7 pugui ser utilitzada com a circumval·lació en trams concrets, però el condiciona que s’arribi a un acord sobre això amb la Generalitat Valenciana, perquè aquesta aboni la despesa que genera. A pagar català (o valencià, pobles germans)!

Bé, és un criteri de gestió pública. Tindran els seus motius totalment científics i rigorosos. Però mentrestant el Foment ha anunciat que està disposat a abonar el rescat de nou autopistes de peatge que estan en fallida: les autopistes radials de Madrid; la M-12, que connecta la capital amb Barajas; l’AP-41, Madrid - Toledo; l’AP-36; la circumval·lació d’Alacant i la Cartagena - Vera.
L’Estat s’encarregarà d’explotar-les fins que al llarg de l’any en torni a cedir la gestió a empreses privades mitjançant el llançament d’un concurs públic. Òndia, cap prop de Catalunya o del seu àmbit d’influència. El que toca és pagar i rebre cops de porra. I sobretot no et posis un llaç groc!