¡Viva la Nueve!
En uns temps de conviccions peregrines, en els que moltes persones es donen per informades llegint 140 caràcters, en els que la pausa per a la reflexió fa tanta falta, en els que es busca vestir de democràtiques i republicanes idees que potser no ho són tant, cal que de tant en tant fem una aturada i hi reflexionem de veritat tots plegats.
Últimament veiem moltes persones omplir-se la boca amb conceptes com el de la llibertat o la democràcia. Per aclarir conceptes, la Llibertat, en majúscules, no és que cadascú pugui fer el que li plau sinó que cap persona estigui en condició de sotmetre a la resta al seu caprici. En la mateixa línia, la llibertat d’expressió no és que jo pugui dir el que vulgui de qui vulgui sinó que ningú pugui calumniar-me ni ultratjar-me quan li vingui de gust.
Aquesta altra llibertat, petita, en minúscula, la que posa el focus en l’individu i no en la col·lectivitat, és la que ha acabat donant a llum un liberalisme mal entès i individualista que va camí de convertir-se, si no ho és ja, en la ideologia hegemònica del segle XXI. Una ideologia en el nom de la qual s’arriba a afirmar que la responsabilitat de l’èxit o el fracàs socials de les persones és només responsabilitat seva, sense tenir en compte els condicionants que cadascun de nosaltres tenim.
En una Democràcia, també en majúscules, són les lleis les que ens protegeixen de la tirania i el caprici del mal governant. Mai hem de confondre la Democràcia amb el simple govern de la majoria perquè, en un país democràtic, la majoria, tal com garanteixen les lleis veritablement democràtiques, mai han de poder trepitjar els drets de les minories. La Democràcia és també una manera d’entendre la vida pública.
Divendres 13 d’abril, al Museu Etnogràfic de Ripoll, recordarem al grup de republicans espanyols que, empesos a parts iguals per la defensa de la Llibertat, de la Democràcia i de la Justícia, van lluitar per alliberar França del nazisme alemany. Un grup de soldats que defensava aquesta Llibertat en majúscules i que va alliberar París el capvespre del 24 d’agost de 1944 de la mateixa manera com havien intentat protegir la II República del feixisme franquista durant la Guerra d’Espanya. Aquest cop van poder veure una victòria. Va per ells. ¡Viva la Nueve!
Últimament veiem moltes persones omplir-se la boca amb conceptes com el de la llibertat o la democràcia. Per aclarir conceptes, la Llibertat, en majúscules, no és que cadascú pugui fer el que li plau sinó que cap persona estigui en condició de sotmetre a la resta al seu caprici. En la mateixa línia, la llibertat d’expressió no és que jo pugui dir el que vulgui de qui vulgui sinó que ningú pugui calumniar-me ni ultratjar-me quan li vingui de gust.
Aquesta altra llibertat, petita, en minúscula, la que posa el focus en l’individu i no en la col·lectivitat, és la que ha acabat donant a llum un liberalisme mal entès i individualista que va camí de convertir-se, si no ho és ja, en la ideologia hegemònica del segle XXI. Una ideologia en el nom de la qual s’arriba a afirmar que la responsabilitat de l’èxit o el fracàs socials de les persones és només responsabilitat seva, sense tenir en compte els condicionants que cadascun de nosaltres tenim.
En una Democràcia, també en majúscules, són les lleis les que ens protegeixen de la tirania i el caprici del mal governant. Mai hem de confondre la Democràcia amb el simple govern de la majoria perquè, en un país democràtic, la majoria, tal com garanteixen les lleis veritablement democràtiques, mai han de poder trepitjar els drets de les minories. La Democràcia és també una manera d’entendre la vida pública.
Divendres 13 d’abril, al Museu Etnogràfic de Ripoll, recordarem al grup de republicans espanyols que, empesos a parts iguals per la defensa de la Llibertat, de la Democràcia i de la Justícia, van lluitar per alliberar França del nazisme alemany. Un grup de soldats que defensava aquesta Llibertat en majúscules i que va alliberar París el capvespre del 24 d’agost de 1944 de la mateixa manera com havien intentat protegir la II República del feixisme franquista durant la Guerra d’Espanya. Aquest cop van poder veure una victòria. Va per ells. ¡Viva la Nueve!