Despeses i impostos de la hipoteca. Qui ho paga?
El passat dia 28 de febrer, el Pleno de la Sala 1a del Tribunal Suprem, va deliberar i va resoldre dos recursos de cassació en relació a les dues reclamacions que havien presentat consumidors afectats, contra la clàusula que tenien incorporada a les seves escriptures de préstec amb garantia hipotecaria, i que els hi atribuïa el pagament de totes les despeses i impostos que es generessin per la formalització de l’escriptura de constitució de préstec hipotecari.
En concret, el Tribunal Suprem, ha estimat els recursos interposats per aquests consumidors afectats i ha resolt que:
A) L’import de l’Impost de l’Acte Jurídic Documentat que es paga per la constitució del préstec hipotecari, serà a càrrec del prestatari en la seva totalitat.
B) Pel timbre dels documents notarials, i impost que correspon a la matriu es pagarà el 50% entre l’entitat bancària prestador i el consumidor prestatari. I, si es vol alguna còpia de l’escriptura de préstec que s’ha signat, l’haurà de pagar el peticionari a la Notaria. En el cas que sigui el banc qui la demana, serà ell qui haurà de pagar el seu import.
Per tant, davant d’aquesta resolució, és aconsellable que tots aquells consumidors que es vegin afectats en les seves escriptures de constitució de préstec hipotecari per una clàusula de despeses com l’esmentada, demanin la seva anul·lació per abusiva i, en el seu cas, reclamin la devolució de les següents despeses: el 50% de la factura del Notari, el total import de la factura del Registrador de la Propietat, l’import de la factura de taxació i l’import dels honoraris de la Gestoria que els hi va gestionar i tramitar l’escriptura una vegada signada i fins a la seva inscripció en el Registre de la Propietat.
I, conseqüentment, que descartin demanar la restitució de l’import que van abonar pel pagament de l’impost de l’acte Jurídic Documentat.
En els darrers anys ja ha anat canviant la pràctica de les entitats bancàries a l’hora de formalitzar escriptures de constitució de préstecs hipotecaris, part de les despeses es liquiden per meitats o se’n fa càrrec directament l’entitat, tanmateix, les despeses pagades amb anterioritat poden ser objecte de negociació i/o reclamació. Cada situació necessita el seu estudi en particular i no és una ciència exacta aplicable de forma igual en tots els supòsits.
En concret, el Tribunal Suprem, ha estimat els recursos interposats per aquests consumidors afectats i ha resolt que:
A) L’import de l’Impost de l’Acte Jurídic Documentat que es paga per la constitució del préstec hipotecari, serà a càrrec del prestatari en la seva totalitat.
B) Pel timbre dels documents notarials, i impost que correspon a la matriu es pagarà el 50% entre l’entitat bancària prestador i el consumidor prestatari. I, si es vol alguna còpia de l’escriptura de préstec que s’ha signat, l’haurà de pagar el peticionari a la Notaria. En el cas que sigui el banc qui la demana, serà ell qui haurà de pagar el seu import.
Per tant, davant d’aquesta resolució, és aconsellable que tots aquells consumidors que es vegin afectats en les seves escriptures de constitució de préstec hipotecari per una clàusula de despeses com l’esmentada, demanin la seva anul·lació per abusiva i, en el seu cas, reclamin la devolució de les següents despeses: el 50% de la factura del Notari, el total import de la factura del Registrador de la Propietat, l’import de la factura de taxació i l’import dels honoraris de la Gestoria que els hi va gestionar i tramitar l’escriptura una vegada signada i fins a la seva inscripció en el Registre de la Propietat.
I, conseqüentment, que descartin demanar la restitució de l’import que van abonar pel pagament de l’impost de l’acte Jurídic Documentat.
En els darrers anys ja ha anat canviant la pràctica de les entitats bancàries a l’hora de formalitzar escriptures de constitució de préstecs hipotecaris, part de les despeses es liquiden per meitats o se’n fa càrrec directament l’entitat, tanmateix, les despeses pagades amb anterioritat poden ser objecte de negociació i/o reclamació. Cada situació necessita el seu estudi en particular i no és una ciència exacta aplicable de forma igual en tots els supòsits.