DESPERTA FERRO. Aquests era el crit de guerra dels Almogàvers catalans per allà el 1.300. Ara podríem fer un símil amb crit de DESPERTA POBLE CATALÀ. Fa molt de temps que Catalunya està mig adormida a l’hora d’afrontar els nous reptes que ens venen al damunt. No vull dir amb això que el que s’ha fet fins ara no hagi servit de res o que ens hem equivocat en l’estratègia del tot. És evident que d’ençà que va començar el Procés ens ha semblat que només organitzant “manis” cada 11-S amb samarretes de colors diferents i posant-nos trossos de cartó de diferents colors i formes per sobre el cap ja n’hi hauria prou. Vàrem pensar que amb una anomenada revolució dels somriures i demostrant que al carrer érem més i millors perquè cada vegada que sortíem no tiràvem un paper a terra i tot era una festa, que semblava més que anàvem de costellada que no pas a reivindicar la independència. Tot això va estar molt bé, i ens ho vàrem passar “pipa”. Però ha quedat clar, que tot això no ha sigut suficient i és pantalla passada, que ja no serveix de res i hem de plantejar-nos noves fórmules i estratègies per tirar endavant.

Ara no cal llepar-nos les ferides, de si una cosa es va fer bé o malament o si un dirigent de partit polític es va fer enrere o es va espantar o si s’havien preparat les estructures d’estat o el més calent era a l’aigüera. Cal recordar que aquest moviment sobiranista el va iniciar el Poble i el Poble l’acabarà. Per això, però, hem de plantejar-nos accions més contundents i més constants en el temps. Ara no cal somriure tant, ara cal apretar-se les dents.

No cal dir que si en els darrers temps el poble ha estat a l’altura, ara també hi estarà. No podem dir el mateix dels partits polítics, trèiem foc pels queixals quan veiem com alguns es barallaven per qui té la millor Conselleria i el millor càrrec. Per això, senyors polítics no ens vàrem jugar la cara defensant els col·legis electorals el dia 1-O.

Però no només cal canviar d’estratègia en les actuacions de la gent al carrer, sinó també dels partits polítics. Cal, d’una vegada per totes, unitat d’acció i fermesa en les decisions i sobretot ser valent i contundent. Ja sabem que és dur i difícil; ningú ens va dir que seria fàcil. En primer lloc, cal canviar el discurs. Estic fart de sentir les paraules mà estesa i diàleg. Tots saben que a la mà estesa ens hi fotran un cop de porra, i el diàleg no està en el seu diccionari.

Però si volem tenir èxit ja va essent hora que algú es posi davant de tot, capaç de tirar el carro amb fermesa, i no pas algú amb por i dubtes. En definitiva: Si abans feia referència als Almogàvers, i sempre salvant les distàncies necessitem més un Roger de Flor i no pas un Roger Torrent.