En el món sobiranista estem passant, després de la darrera setmana, per uns moments tristos per motius sobradament coneguts: investidures fallides, més presos polítics... Sí, sí més presos polítics per més que a l’Estat espanyol es digui una i una altra vegada que no.

També estem decebuts per la falta d’unitat per part nostra. Ens costa entendre, almenys a mi, aquesta actitud de la CUP, de no votar al candidat Jordi Turull. Tot i que s’ha de respectar aquesta actitud, també és cert que molta gent ens costa d’entendre’ls a ells. A molts també ens costa d’entendre la reacció del món sobiranista. A mi tampoc m’agrada (amb tanta mala llet), i perdoneu l’expressió, que es tallin carreteres. També és cert que s’ha de tenir la sang molt freda per aguantar-se (sense fer mal a ningú) en aquests tipus d’actuació.

Hem d’actuar amb el cap i no amb el cor. Cal mantenir la via pacífica que tant ens ha caracteritzat. És un dels nostres actius i no ho podem malmetre.

Dit això, també sembla que s’obre alguna escletxa en l’àmbit internacional davant l’actitud del jutge Llarena. Per tant, sembla que només ens queda l’esperança de la justícia internacional per un cantó, i per l’altre, tenir clar que ja no depèn de nosaltres.

El que si depèn de nosaltres és confiar amb els nostres polítics, als quals vàrem votar (encara que a vegades costi) perquè tal com es pot veure s’hi han jugat molt personalment defensant el mandat democràtic del 21 de desembre del 2017 (amb una victòria molt justa) però que al cap i a la fi va suposar una majoria per a nosaltres. Per això i per nosaltres i per a ells que han sacrificat una bona part de la seva vida personal i de les vides de les seves famílies, ara, per dignitat no els podem decebre.