Potser quan aquestes línies surtin publicades ja serà massa tard perquè tinguin sentit. Els esdeveniments de la política catalana passen cada dia més ràpidament i les novetats se succeeixen, tot i que segons com sembli que vivim enmig d’un bucle permanent. Un bucle que, val a dir, ens ha fet partícips a tots els actors del conflicte, els que vivim aquí i els que viuen allà, els que són jutjats i els que són jutges, els que són justos i els que són injustos.

El President Puigdemont ha estat detingut a Alemanya, país amic d’Espanya, suposo que per casualitats i atzars de la vida. Que cada un de nosaltres en tregui conclusions. I la seva investidura és l’única forma de sortir del bucle. La legitimitat del President arreu de Catalunya es fa notòria cada dia que passa, com també es fa notori el seu paper internacional i les ganes que li tenen des de l’oest. Puigdemont és la cara visible de milions de ciutadans de la nostra proclamada i no efectiva República. El President Puigdemont és la cara visible d’aquesta República.

El procés d’independència mai ha estat cosa d’una sola persona, cert, ha estat cosa d’un poble; però també és cert que mai una sola persona havia representat tant a un poble. I mai tant a un sentiment nacional.

La investidura de Puigdemont és LA INVESTIDURA. Així ho hem d’entendre aquí, perquè així ho entendran arreu.