CaixaBank

El banc valencià CaixaBank tancarà l’oficina de Ripoll al barri de la carretera de Barcelona. En altres èpoques teníem a la vila, i a la majoria de pobles i ciutats de Catalunya, un banc a cada entrada. Tots ens adonàvem que allò no tenia cap sentit. Va arribar la catàstrofe i els que no van desaparèixer van ser absorbits, comprats o regalats a les entitats més afins al règim i a l’Ibex. Comptant amb aquestes desaparicions, la feina que abans es desenvolupava en les cinc delegacions que eren de La Caixa, o que van passar a les seves mans, s’haurà de fer en una de sola, la de la plaça de Sant Eudald.
Jo ja comprenc que quan els teus interlocutors són en Guindos o en Florentino, el que jo pugui opinar del funcionament de La Caixa és irrellevant. En una ocasió, en què portava ja mitja hora fent cua per una ximpleria em vaig exclamar: Deixant per entesa la professionalitat i el bon tracte que he rebut dels empleats, el funcionament de les seves sucursals és una calamitat. Esperes inacabables, sensació que els preocupa més col·locar-te un televisor, una planxa o una assegurança que fer de banc, etc. Entenc que ara tot això empitjorarà.
La pèrdua de credibilitat que La Caixa i el Banc de Sabadell han patit a Catalunya ha estat colossal. Potser avui en dia encara no és traduïble en els seus resultats, ja que l’oligopoli bancari s’ha fet tan notable que els clients no tenim on anar. L’estafa còsmica del banc Popular encara ha agreujat les coses. La manca de respecte pel país i pels ciutadans és tan gran que demanar que reconsiderin el tancament d’una sucursal gairebé fa riure. De nosaltres només en volen els diners, és evident.
Tenint en compte que al llarg dels anys mai cap caixa o banc valencians han sobreviscut, és a dir, tots han acabat desapareixent, no voldria creure que la història se seguís complint amb aquestes dues entitats exiliades. D’altra banda, qui no pot imaginar que en un futur, amb uns criteris no exactament com els actuals, algú de dins o de fora no acabi prenent-los el lloc? La política (mai més ben dit) que han seguit en els darrers mesos ho fa desitjar a molta gent. No hem dit sempre que la lliure competència era bona? Doncs potser comença a haver-hi un nínxol de negoci per explotar. Però com que no hi entenc res, hauré de seguir pensant que la seva prepotència és producte de la seva intel·ligència.
Jo ja comprenc que quan els teus interlocutors són en Guindos o en Florentino, el que jo pugui opinar del funcionament de La Caixa és irrellevant. En una ocasió, en què portava ja mitja hora fent cua per una ximpleria em vaig exclamar: Deixant per entesa la professionalitat i el bon tracte que he rebut dels empleats, el funcionament de les seves sucursals és una calamitat. Esperes inacabables, sensació que els preocupa més col·locar-te un televisor, una planxa o una assegurança que fer de banc, etc. Entenc que ara tot això empitjorarà.
La pèrdua de credibilitat que La Caixa i el Banc de Sabadell han patit a Catalunya ha estat colossal. Potser avui en dia encara no és traduïble en els seus resultats, ja que l’oligopoli bancari s’ha fet tan notable que els clients no tenim on anar. L’estafa còsmica del banc Popular encara ha agreujat les coses. La manca de respecte pel país i pels ciutadans és tan gran que demanar que reconsiderin el tancament d’una sucursal gairebé fa riure. De nosaltres només en volen els diners, és evident.
Tenint en compte que al llarg dels anys mai cap caixa o banc valencians han sobreviscut, és a dir, tots han acabat desapareixent, no voldria creure que la història se seguís complint amb aquestes dues entitats exiliades. D’altra banda, qui no pot imaginar que en un futur, amb uns criteris no exactament com els actuals, algú de dins o de fora no acabi prenent-los el lloc? La política (mai més ben dit) que han seguit en els darrers mesos ho fa desitjar a molta gent. No hem dit sempre que la lliure competència era bona? Doncs potser comença a haver-hi un nínxol de negoci per explotar. Però com que no hi entenc res, hauré de seguir pensant que la seva prepotència és producte de la seva intel·ligència.

