Em sembla que estic repetint, o quasi, el títol d’un article que ja vaig escriure anys enrere, i això és un mal símptoma perquè m’adono que els temps es repeteixen, que no avancem i si no avancem no és que ens hàgim aturat sinó que anem enrere (els altres no s’aturen i avancen) i això no ens ho hauríem de permetre.

És bastant evident per a quasi tothom que la política tindrà, en els mesos vinents, un protagonisme important. Ho esperem perquè els reptes nacionals que ens enfrontem ho requereixen i no es poden encarar sense una acció política decidida i robusta, a Catalunya, a Espanya i en les relacions Catalunya / Espanya.

I no serà gens senzill concretar un govern que atengui la majoria sortida de les urnes del 21 D, que pugui enfrontar la recuperació de la dignitat de la voluntat de la majoria democràtica i reclamar el tractament just dels empresonats i exiliats, que jo entenc que no és altre que el seu alliberament.

I tot això no serà possible sense recuperar el veritable sentit de la paraula “política”.

Jo entenc que el concepte “política” defineix l’art de defensar les mateixes idees i d’escoltar i fer compatibles, en la mesura del que sigui possible, les idees dels altres. I entendre que, en democràcia, la millor manera de decidir les diferències i els desacords és votant amb llibertat i acceptant democràticament el resultat.

No hi ha dubte que caldrà reestablir el marc institucional que es desenvolupi l’acció del nou govern de Catalunya, i això serà una tasca fonamental (i prou difícil) del nou govern.

Però és imprescindible que, a més de reestablir aquest marc institucional, l’acció de govern s’orienti des del primer moment a atendre les polítiques socials i a governar per millorar la realitat social dels catalans que no es pot deixar de banda, ni demorar ni eludir més. I això és molt important, al meu entendre, perquè hi ha massa gent al límit de la desesperació i massa joves al límit de la desesperança.

I no ens ho podem permetre. Si els joves són la nostra esperança de futur i molts d’ells comencen a estar desesperançats, quin futur ens espera?

Han de ser uns anys decisius, sens dubte, i ens caldrà que els nostres governants tinguin la sensibilitat, la vocació, la capacitat, la convicció, la resolució i l’encert que es necessiten en uns temps tan difícils i complexos com els que estem vivint.

Tots aquests qualificatius no els dic endebades sinó ben convençut que resumeixen les característiques que crec han de tenir en un grau excel·lent els nostres governants avui.

Sensibilitat primer de tot. Per copsar el veritable sentiment del poble i les necessitats primeres que s’han d’atendre. S’han de definir ben clares les línies vermelles d’allò que no hem de consentir ni oblidar i establir clarament els criteris de selecció a l’hora de redistribuir els cabals públics.

I arribats ací, no me’n puc estar de senyalar que el que necessitem molt urgent és feina. La gent el que volem és treballar i guanyar-nos la vida. I segur que és més senzill de receptar que de prendre però per a generar feina cal establir polítiques de suport a l’activitat econòmica, cal invertir en les empreses, en el suport a les empreses i als emprenedors i esperonar les noves iniciatives, encara que comporti assumir algun risc i ens costi, en algun cas, algun diner. S’ha de fer.

Vocació per a treballar per una causa comuna i per a la prosperitat del país, sobretot per a continuar fent-ho quan ens calgui superar el desencís i el desànim, que vindran quan les coses costin d’assolir o quan els resultats no arribin a la primera o potser ni a la segona...

Capacitat per a dissenyar les accions més encertades, per administrar amb eficàcia els recursos migrats que tenim.

Convicció per a resistir les contrarietats i adversitats i no desistir del propòsit.

Resolució per a adoptar amb coratge aquelles decisions que ens portin a un estadi millor socialment, econòmicament i nacionalment.

Encert perquè, si bé és cert que aprenem dels errors, no ens hauríem d’equivocar gaire per què no tenim ni temps ni diners per anar fent provatures, i el que ens cal és avançar i superar ben de pressa els estadis intermedis.

Si el nou govern té tot això, aprofitant l’embranzida de l’economia en els moments actuals, encara que hi ha molt per fer, tot serà possible.