De fa unes setmanes que per motius laborals volto més del normal per aquest nostre país amb el cotxe. I m’he sorprès diverses vegades, tot escoltant discussions “processistes” a la ràdio, connectant els estímuls auditius sobre la penalització i condemna absurda al color groc i els estímuls visuals que m’oferien els camps curulls de groc colza, d’una brutal i ofensiva bellesa paisatgística. I m’he quedat una estona pensant amb com podem arribar a ser de ridículs els humans, i quantes persones que no seguien el ritme circadià del nostre medi s’hauran adonat, ofesos amb els nostres pagesos, que els nostres paisatges i la nostra natura TANT CATALANA COM UNIVERSAL tenen molt de groc! I més que s’indignaran amb la nostra pagesia, que per molt maltractada segueix robusta com un roure de conviccions i arrels, quan vegin que al groc punyent de la colza el segueix el groc plàstic de les bales d’aliment pel bestiar.

La generació dels nostres pares tenia connexió directa familiar amb el món pagès, però per desgràcia de tots, avui molts cal que es remuntin als ancestres pretèrits per buscar la vinculació genètica amb el terròs. Fruit d’aquesta distància genealògica, sumada a l’allunyament vital “desgràcies” al model de desenvolupament de segle passat i present, ens hem allunyat absolutament del valor immaterial (cultura i pensaments) i material de l’acció pagesa. Cal que ens ho recordem SOVINT que sense pagesia no tindríem el nostre paisatge “endreçat” com tenim i que l’ecosistema rural se n’aniria a norris (paisatge, bestiar, alimentació, manteniment de certs serveis ambientals...).

Un d’aquests dies d’obsessió cromàtica, em va sorprendre també el groc aposemàtic d’una salamandra al Cabrerès! Que després de resistir i persistir uns anys durs de sequera continuada ha sobreviscut i se’m mostrava amb tota la seva groga i màgica bellesa. Tant de bo aquesta resiliència que mostren alguns animals, paisatges i pagesia siguin bon auguri perquè a aquesta primavera exultant de natura i grogor li segueixi un estiu de resolució de conflictes i llibertat patida en el que el groc deixi d’haver de tenir aquest protagonisme a les nostres vides!