La música ha estat un element integrador, aglutinador per als pobles. Les activitats artístiques han fet costat des de sempre als moviments més revolucionaris i a les lluites compartides. El cap de setmana en va ser una mostra, a Ribes de Freser el dissabte, i a Santa Perpètua de Mogoda, el diumenge. Una suma de persones vinculades a grups musicals, al teatre, a les lletres i a tot el teixit associatiu dels municipis i del territori denunciaven la repressió i la vulneració de drets civils i polítics que s’està vivint a Catalunya, junt amb un clam per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

A Ribes des de fa moltes setmanes cada divendres a les 20.30 h de la tarda, es reuneixen gent de totes les edats al voltant dels músics de diferents els grups de la vall de Ribes i comarca, per recordar que hi ha persones que no han estat jutjades, i que es troben segrestades per les seves idees polítiques. Una mostra de la persistència de la gent en les seves conviccions, pacífiques i legítimes. Una mostra de com no es pot permetre que aquesta situació, tan bèstia de tenir gent a la presó i a l’exili, sigui entesa com un fet normal, i sobretot que tinguem presents aquestes persones i els seus familiars que estan forçats a estar separats. D’aquí va arrencar la iniciativa de dedicar-los-hi una diada completa amb la música com a excusa. De seguida van sortir col·laboradors de tota mena, clubs esportius, entitats de lleure, grups teatrals i la majoria del teixit econòmic de la vall i comarca, per donar un cop de mà i fer-la més grossa col·laborant econòmicament o facilitant productes i venent la polsera solidària a la majoria d’establiments de la vall. La festa no va parar en tot el dia, sempre tenint al cap els nostres líders polítics empresonats.

El diumenge a Sant Perpètua s’hi van aplegar milers i milers de persones per desitjar per molts anys amb en Jordi Cuixart que fa més de 6 mesos que és tancat a Soto del Real. En un ambient familiar, reivindicatiu però també alegre i combatiu, la paraula i les notes musicals van mostrar que hi ha convicció, empenta i compromís per a la República. Res a veure amb la mala llet i l’odi que ells van atribuint a aquells que no pensen igual i pacíficament defensen les seves aspiracions.

I l’endemà Sant Jordi, de nou, als carrers a desitjar feliç diada a tothom i a escampar roses i llibres, parlin com nosaltres o no, votin com nosaltres o no. I és que tenint la consciència tranquil·la és molt fàcil mantenir-se perseverant i conscient que tot arriba.

La societat catalana està decidida a fer camí per trobar la llibertat. La seva república on tothom hi tingui cabuda. La volem fer per a tots els que hi lluitem, però també per aquells que ara hi posen traves i fins i tot juguen brut perquè no avanci. Però nosaltres sabem el que volem. Ho demostrem cada dia per tot el territori català. Caminem amb peu ferm i decididament cap el nostre futur, i si persistim guanyarem més d’hora que tard, perquè el poble sap què vol i com ho vol.